Ha sido reseñado en:
María Paz García-Gelabert Pérez
Gerión, ISSN 0213-0181, Vol. 23, Nº 2, 2005, págs. 156-159
Purpureae vestes estudia un elemento fundamental en la vida de cualquier sociedad antigua como es el vestido y los colores utilizados para el adorno del mismo, especialmente la púrpura. El lujo en el vestir implicaba el empleo de materiales como el oro para la confección de ciertos complementos. Con unos antecedentes claramente orientales de búsqueda de la magnificencia externa de reyes y otros dignatarios, el simbolismo del color en el adorno personal constituyó, en las ciudades ribereñas del Mediterráneo, un factor importante de distinción social. Ya fueran de procedencia vegetal, mineral o animal, los tintes dieron siempre el «alma» a los textiles. Por ello, el poder imperial romano, en algunos períodos de su historia, controló con normas legales de mayor o menor dureza el uso de determinados colores obtenidos a partir de gasterópodos marinos. La obra trata extensamente los aspectos económicos y técnicos relacionados con la elaboración y comercialización de vestidos y telas para otros usos (velas, adornos del hogar, etc.). A partir de diversos puntos de vista, entre los que se incluyen los datos arqueológicos o las referencias etnográfico-comparativas, se incide en las etapas de preparación de las fibras textiles, en las formas de elaboración de los tejidos más complejos a través de la reconstrucción experimental, en el trabajo de los pescadores y manufactureros que elaboraban en talleres costeros el tinte más valorado, la púrpura, o en quienes trabajaban en los talleres de la ciudad, así como en el análisis y descripción detallada de los resultados extraídos de los restos textiles aparecidos en yacimientos, del Egipto romano sobre todo, que nos muestran todavía hoy la riqueza y viveza de sus colores.
Purpureae vestes estudia un element fonamental en la vida de qualsevol societat antiga com és el vestit i els colors utilitzats per a la seua ornamentació, especialment la púrpura. El luxe en el vestir implicava l'ús de materials com l'or per a la confecció de certs complements. Amb uns antecedents clarament orientals de recerca de la magnificència externa de reis i d'altres dignataris, el simbolisme del color en l'ornamentació personal va constituir, a les ciutats riberenques de la Mediterrània, un factor important de distinció social. Bé fossen de procedència vegetal, mineral o animal, els tints van donar sempre l'«ànima» als tèxtils. Per això, el poder imperial romà, en alguns períodes de la seua història, va controlar amb normes legals de major o menor duresa l'ús de determinats colors obtinguts a partir de gasteròpodes marins. L'obra tracta extensament els aspectes econòmics i tècnics relacionats amb l'elaboració i comercialització de vestits i teles per a altres usos (veles, adorns de la llar, etc.). A partir de diversos punts de vista, entre els que s'inclouen les dades arqueològiques o les referències etnograficocomparatives, s'hi incideix en les etapes de preparació de les fibres tèxtils, en les formes d'elaboració dels teixits més complexos a través de la reconstrucció experimental, en el treball dels pescadors i manufacturers que elaboraven en tallers costaners el tint més valorat, la púrpura, o en els qui treballaven en els tallers de la ciutat, així com en l'anàlisi i descripció detallada dels resultats extrets de les restes tèxtils aparegudes en jaciments, de l'Egipte romà sobretot, que ens mostren encara avui la riquesa i vivor dels seus colors.
The Roman Textile Industry: Problems, but progress
págs. 23-27
págs. 29-37
págs. 39-46
Le travail de la laine au debut de l'empire: l'apport du modele pompeien. Quels artisans? Quels equipements? Quelles techniques?'
págs. 47-59
Sails, sacking and packing: textiles from the first century rubbish dump at Berenike, Egypt
págs. 61-67
Team work on Roman textiles: The Mons Claudianus Textile Project
págs. 69-75
págs. 77-88
págs. 89-95
págs. 97-105
Taqueté and damasc from Mons Claudianus: a discussion of Roman looms for patterned textiles
págs. 107-113
Les textiles gallo-romains de Chartres (Eure-et-Loir): Analyse et éxperimentation
págs. 115-120
págs. 123-136
Pourpre et matièrs textiles: des ateliers aux "tabernae"
págs. 137-143
Dye analyses of select textiles from Maximianon, Krokodilô and Didymoi (Egypt)
Dominique Cardon, Jan Wouters, Ina Vanden Berghe, Ghislaine Richard, René Breniaux
págs. 145-154
págs. 155-164
págs. 165-174
La producció de porpra en època romana a "Ebusus": Excavacións al jaciment arqueològic de Pou des Llleó/Canal d'en Martí (Eivissa. Illes Balears)
págs. 175-193
págs. 195-210
págs. 211-213
págs. 215-218
págs. 219-235
págs. 237-240
Los taninos en la tintorería romana: difusión de una técnica en el tiempo y el espacio
págs. 241-244
La técnica del teñido directo con caracoles: el ejemplo de los Boruca de Costa Rica
págs. 245-252
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados