David Garcia Casas

La arqueología en zonas de alta montaña ha experimentado un notable desarrollo en los últimos 20 años, con numerosos programas de campo en diversas cordilleras del sur de Europa. En estos medios se ha registrado una gran cantidad de estructuras arquitectónicas visibles en prospección de superficie. Este artículo presenta una propuesta teórico-metodológica para la clasificación temporal y funcional, así como la interpretación sociohistórica de este tipo de vestigios. Seguidamente se aplica al registro arqueológico descubierto en el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici en el Pirineo Central (Lleida, Catalunya). Los resultados nos informan de una notable diversidad de prácticas ganaderas a lo largo de la historia en esta región pirenaica.

This paper investigates ancient pastoral mobility in a high mountain area of the Pyrenees. Firstly, modern transhumant routes were analysed using GIS tools in order to understand possible determinant factors (such as terrain slope and altitude, water courses and possible nodes) in the layout of a route used for seasonal livestock movements. The observations obtained were then used to model optimal paths which may have been used by ancient shepherds. Subsequently, an analysis was made of the spatial relationship between the simulated paths and the dispersion pattern of archaeological sites in two time periods: Late Antiquity-Medieval (3rd-14th centuries AD) and Modern-Contemporary (18th-20th centuries AD). The results show significant differences in the spatial distribution of the sites throughout both periods in terms of accessibility and proximity to possible pathways. This variability provides information concerning historical changes in the social structure of pastoral alpine landscapes over long periods of time.

Este artículo trata sobre los sitios arqueológicos de época medieval descubiertos en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que se localiza en el Pirineo occidental catalán. A través del análisis arqueológico, combinado con los estudios paleoambientales, se discute sobre el rol histórico de la ganadería estacional en los valles pirenaicos de alta montaña y cómo esta actividad, juntamente con la agricultura, estructuró el territorio y modificó el paisaje. Asimismo, se presentan algunas hipótesis que contextualizan históricamente la materialidad arqueológica expuesta en este trabajo. En definitiva, se pone en valor el estudio arqueológico de las zonas de alta montaña para las investigaciones sobre el pastoreo en época medieval y los orígenes de la trashumancia.

Este artículo trata sobre los sitios arqueológicos de época medieval descubiertos en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que se localiza en el Pirineo occidental catalán. A través del análisis arqueológico, combinado con los estudios paleoambientales, se discute sobre el rol histórico de la ganadería estacional en los valles pirenaicos de alta montaña y cómo esta actividad, juntamente con la agricultura, estructuró el territorio y modificó el paisaje. Asimismo, se presentan algunas hipótesis que contextualizan históricamente la materialidad arqueológica expuesta en este trabajo. En definitiva, se pone en valor el estudio arqueológico de las zonas de alta montaña para las investigaciones sobre el pastoreo en época medieval y los orígenes de la trashumancia.

Se presentan los resultados de la investigación efectuada en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En esta zona de alta montaña pirenaica el año 2000 no había prácticamente ningún yacimiento arqueológico documentado. En la actualidad el panorama ha cambiado mucho, siguiendo unas pautas homologables a lo que está sucediendo en otras zonas de los Pirineos orientales, en Andorra o Aquitania donde se han llevado a cabo programas de investigación sostenidos en el tiempo.Peer reviewe

This study investigates changes in human occupation and pastoralism in a zone of the central Pyrenees (Spain) from their first occurrences to the present day, based on an analysis of archaeological structures recorded at sites in the study area. Huts, enclosures, rock-shelters and other architectural remains were analysed and compared in order to develop a typological classification, and morphological similarities and differences between sites in terms of size and number of structures were also noted. The study proposes a sociohistorical interpretation of the differences in the archaeological record within a long-term chronological framework, in this way building  a historical sequence of livestock practices and human occupation in the Pyrenees.

Aquest article presenta els resultats preliminars d’una prospecció superficial realitzada als voltants del camí dels Monjos, a la Serra de Galliners (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental). L’actuació pretenia descobrir possibles restes de la Guerra Civil a la zona, en el marc d’un treball de final de grau universitari. Al llarg de la recerca
es van poder documentar fins a tres trinxeres de defensa bèl·lica i un possible pou de tirador. A continuació es presenta la descripció dels resultats obtinguts, així com algunes reflexions sobre el potencial valor patrimonial de les restes arqueològiques i una proposta per a la conservació i difusió dels elements estudiats.

In this poster, I focus on two case studies located in alpine environments. I examine the archeological record of the Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Southern Central Pyrenees) and the archaeological record of Ubaye Valley (French Alps). I examine the features of open-air structures in these zones. Finally, I discuss similarities and differences in all zones in two ways: in the features of empirical record and in terms of the evolution of subsistence practices and long-term sociohistorical dynamics.

Link: https://digital.csic.es/handle/10261/250601

Depuis une dizaine d’années, il existe en Espagne un débat sur la récupération de la mémoire historique concernant les événements qui se sont déroulés durant la guerre civile espagnole et durant la dictature qui s’en est suivie. Ce débat se développe au sein de la Société civile, à la faveur due, dans la majorité des cas, à l’exhumation des fosses communes de disparus républicains, victimes de la répression franquiste. De notre point de vue, la localisation et l’exhumation de ces fosses s’inscrivent dans une reconquête de dignité et de justice, non seulement pour l’ensemble des victimes de toutes les exactions commises mais pour l’ensemble de la société espagnole. Dans cette communication, nous aborderons de façon synthétique la complexité et la dynamique de ces processus de démocratisation de l’Histoire. Par ailleurs nous serons amenés à nous poser quelques questions qui pour nous, archéologues, nous apparaissent comme fondamentales dans la récupération de la mémoire antifasciste et dans la lutte contre l’impunité et le terrorisme d’État.

During the last 10 years, the Group of Archaeology of the High Mountain of the Department of Prehistory of the Autonomous University of Barcelona has carried out several archaeological researches in the Parc Natcional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. These archeological works have consisted fundamentally in archaeological surface prospections accompanied of archaeological drillings and excavations.  In this communication we present the methodology of research in zones of high mountain and several archaeological sites dated between the 2nd-4th centuries XIV calNE that highlight for his multiple architectural structures related to livestock. His morphological features inform us of changes in the shape of management of the herds and probably these features are archeological marks of changes in the social framework of animal husbandry.

STORIES OF SHEEP AND PASTURES. ARCHAEOLOGY OF THE LAST CENTURIES OF HIGH MOUNTAIN CATTLE
Archaeology may partially offset the lack of oral or documentary data of some aspects of past human life. Precisely this absence is a major to resolve concerning the study of livestock transhumance in mountain areas. The archaeological research at the Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici uncovered an extensive archaeological record of thousands of years of human occupation and exploitation of this Pyrenean area. These evidences also allow an archaeological approach to farming practices during the last centuries, in showing significant changes since the Late Middle Age. Mountain farming practices were dynamic, with historically changing forms. These changes prevent to overuse against the ethnographic forms to build historically decontextualized images of transhumance. More, at the same time open the discussion on the relation of these transformations and the social and economic changes that have marked the general evolution of the Catalan society over the last centuries.

This article presents the results of a research project intended to verify the existence of various models of settlement in the high mountain areas of the Pyrenees along the history. For this purpose has been contrasted the ethnographic documentation on transhumant pastoralists collection at the beginning of the twentieth century with the archaeological record obtained during various campaigns of prospecting carried out in the National Park of Aiguestortes i Estany de Sant Maurici (Lérida). The research results verify the existence of at least three models of settlement based on different farming practices to the existing traditional transhumance in the area during the past two centuries. Below is a description of the research carried out followed by a proposal for sequencing of the settlement in the studied area from prehistoric times to contemporary age.

The archaeological explorations realized inside the National Park have discovered more than three hundred points of archaeological interest a good part of which correspond to architectural structures in open air linked provisionally to pastoral activities. In this work we want to describe the enormous variability that we can observe in this type of deposits, expose the methodology that has followed for the study of this type of remains and to present the empirical documentation obtained in 4 deposits that consist of big sets of architectural structures.

This paper try to check changes in the pattern of settlement in the high mountain areas of Central Pyrenees. The study area was given National Park Aigüestortes and St Maurice and the chronological framework is between prehistory and the twentieth century. In this research we compare the ethnographic data collected in the early twentieth century with the record obtained in several campaigns of archaeological exploration in the area. The results we report the existence throughout the history of several different models of livestock population that the traditional transhumance

In this paper we present our approach for research to verify the existence of different patterns of settlement in the high Pyrenean mountain areas, particularly in the Pallars (Lleida, Catalan Pyrenees Western)as well as providing the first results that confirm this hypothesis . To do this we have compared the works write by an anthropologist of the early twentieth century on lifestyles in the region with the archaeological record found in archaeological survey campaigns in the National Park Aigüestortes. The intention is to compare the archaeological register with the nomadic livestock model described in the ethnographic sources for try to infer changes in social practices throughout history.
Keywords:
Settlements, Pyrenean, Aigüestortes

The archaeological excavations in contexts of Civil War and Francoism during the last years have provoked a large political and specially social debaté about
the lacks of democracy that nowadays exist in Spanish state and how the past should be treated. This article tries to discuss about how archaeology is involved in this discussions, alço to explain what the archeology can contribute at this debaté, what methodology it uses and if this practices arè only one
application of archaeological aims or we should speak about a rise of a new discipline. Finally this paper gives han account about the problems that this archaeological practices have found in its application.

In this paper I study possible transhumant pathways used to move people and animals from the lowlands in Low Provence in Winter to summer grasslands in summer. These seasonal movements are attested from at least Late Middle Ages. But even when we know the existence of transhumance and his role to structure the landscape but usually it is difficult to identify the trace of the paths. In this contribution I present some possible pathways modelised with digital tools taking in account physical constraints to the movement as slope, altitude or water courses. In the second part of the paper I used the same models in the Ubaye Valley in order to explore possible paths to connect different plateaus. The location of archaeological sites is compared with the layouts of these pathways generated by GIS. The main goal is to explore how the mobility structures the social landscape in the Alpine Regions.

The National Park of Aigüestortes i Estany de Sant Maurici is located in the Central Pyrenees (Spain), in a high-altitude mountain zone. During the last 15 years, the Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya research group from Universitat Autònoma de Barcelona has carried out archaeological surveys and test excavations that provides a large and quite continuous sequence of human occupation from the Mesolithic to the 20th century. In this area is possible to observe signs of seasonal herding management that are quite different from the extensive transhumance recorded by the ethnographic sources. Furthermore, it is possible to observe other activities such as agriculture or coal yard.
This paper presents the results of an investigation that involves the architectural characteristics of open-air structures, the ethnoarchaeological modelling of traditional land uses and use Geographical Information Systems to explore spatial relationship between the archaeological sites and its surrounding environment and other signs of human occupation in the surrounding areas. In addition, the palynological data obtained in the territory has been integrated to analyse the social construction of mountain landscape considering human and natural insights in a long-term perspective, from Prehistory to Modern Age.
The results of these investigations show how human groups inhabited the high mountain environments and their relationship with valley floors. Moreover, the conclusions invite to discuss the connection between historical evolution in regional scale and the changes that archaeology permit to observe in mountain contexts.

En esta comunicación queremos presentar una propuesta de aplicación de la etnoarqueología en el estudio de los restos arqueológicos vinculados a la ganadería en las zonas de alta montaña del Pirineo.
Como abordar el estudio arqueológico de las sociedades que practican la ganadería móvil ha sido una cuestión tratada frecuentemente en arqueología (Cribb, 1991). El uso de la etnografía ha sido recurrente para tratar del registro material generado por sociedades pastoras móviles, un registro sensiblemente diferente a los asentamientos agrícolas tradicionalmente estudiados por nuestra disciplina (Chang y Tournelotte, 1993).
Sin pretender resolver definitivamente el debate, en esta comunicación pretendemos exponer un planteamiento de análisis etnoarqueológico destinado a secuenciar e interpretar los restos arqueológicos presumiblemente vinculados a actividades ganaderas descubiertos en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lérida). Este estudio pretende interpretar dichos restos usando la información recogida por diversos etnógrafos en el Pirineo de forma crítica, evitando la analogía ahistórica y estableciendo que aspectos de la vida social de los pueblos ganaderos pueden ser inferidos desde la arqueología, que aspectos pueden ser extrapolados desde la etnografía y bajo qué condiciones y cuáles son los aspectos más difíciles de resolver desde ambas disciplinas.
El objetivo es doble, por un lado pretendemos interpretar funcionalmente las estructuras arquitectónicas descubiertas mediante prospección arqueológica en el Parque Nacional de Aigüestortes intentando inferir las relaciones sociales que las generaron, por otro lado pretendemos definir posibles cronologías relativas para estas estructuras a partir de variaciones en su arquitectura. Con ello pretendemos establecer una secuencia histórica sobre el poblamiento en los altos valles del Pirineo Central.

Quan parlem dels Pirineus molt sovint ens ve al cap un paisatge verge no tocat per la mà de l’home, poblat per una gent rustica, aïllada de la civilització i que viuen com als temps passats. Aquesta concepció ha estat ben present en les ciències socials, al parlar dels Pirineus molt sovint s’ha vist com una terra habitada per societats arcaiques poc permeables als canvis. En la següent xerrada presentarem la recerca que el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB ha desenvolupat a les comarques del Pallars i la Ribagorça. La lectura dels seus resultats ens mostren que en aquestes zones, com a la resta del món,  paisatge i essers humans s’han relacionat entre sí a través d’una llarga  historia de canvis i evolucions que per res ha estat aïllada dels seus veïns.

MÉS DE 2000 ANYS D’ARQUITECTURA RAMADERA AL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

L'arqueologia en zones de muntanya

En aquesta ponència volem exposar l'estat actual de les investigacions sobre els canvis en els modes de poblament i gestió ramadera de les societats que han habitat el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (d'ara en endavant PNAESM) al llarg de la Història. Aquesta investigació utilitza les dades arqueològiques que el Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya ha obtingut en successives campanyes de prospecció i excavació al PNAESM .

Després de 8 anys d'actuacions arqueològiques disposem  de més de 200  punts d'interès arqueològic localitzats mitjançant prospecció de superfície i de varies excavacions en extensió. Tot  plegat ha suposat el descobriment d'un patrimoni arqueològic inèdit en varis sentits. Per una banda perquè fa tot just 10 anys hi havien molts pocs jaciments arqueològics registrats a les comarques  on es troba el PNAESM (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Vall d'Aran),  a més els pocs vestigis que es coneixien es trobaven situats en les zones més baixes d'aquestes comarques. Per l'altre banda l'estudi d'aquest patrimoni arqueològic descobert remet a una problemàtica força recent en l'arqueologia europea: L'estudi de les formes de vida de les societats que van habitar les zones muntanyoses (Rendu, 2003); (Foradori, 2012). Aquests nous estudis permeten discutir certs tòpics que tradicionalment s'havia atribuït als modes de poblament de les zones de muntanya com ara el suposat aïllament de les societats que les habitaven en el passat o l'analogia directa que remuntava a la Prehistòria els models de ramaderia transhumant que es practicaven a principis del segle XX.

Malgrat que durant els primers anys, l'activitat del GAAM es va centrar en el coneixement del poblament prefeudal de l'alta muntanya (Gassiot i Jiménez, 2006),  la quantitat de vestigis arqueològics documentats en prospecció que pertanyen a èpoques històriques ens porta a la necessitat d'ordenar en el temps la variabilitat de formes arquitectòniques que presenten els assentaments registrats en les successives campanyes.  A més, segons els nostres plantejaments teòrics i metodològics, la investigació arqueològica no s'ha de limitar a classificar l'expressió material sinó que ha d'utilitzar aquesta variabilitat per proposar i contrastar explicacions sobre els canvis en les pràctiques ramaderes de les societats que van habitar el PNAESM.


La investigació sobre l'arquitectura ramadera al PNAESM

En el present treball exposar uns primers resultats en aquesta línia d'investigació. Hem utilitzat bàsicament dos tipus de dades:  El registre arqueològic obtingut en successives campanyes de prospecció arqueològica al PNAESM  i el registre etnogràfic elaborat per diversos autors (Violant, 2001); (Krüger, 1995) que  a principis del segle passat van estudiar el mode de vida dels pastors dels Pirineus. Combinant ambdós registres hem elaborat una primera seqüència de l'evolució de les pràctiques ramaderes al PNAESM. El marc cronològic de la investigació compren des dels primers indicis d'arquitectura ramadera a l'aire lliure fins al segles.

Pel que fa a les dades arqueològiques, en aquesta investigació hem seleccionat els jaciments  amb estructures que podem vincular amb seguretat a pràctiques ramaderes i que en el moment de començar la investigació estaven processats. A partir de la morfologia de la planta hem fet una classificació argumentada de les estructures assignant-lis una funció, bàsicament hem distingit entre estructures d'habitat per als pastors que conduïen el ramat i estructures per a la gestió d'aquest ramat (corrals, munyidores...). Un cop fet això s'ha calculat l'àrea de cada estructura assumint que aquesta te a veure amb el numero de persones o animals que l'utilitzaven. Amb aquestes observacions hem elaborat una base de dades per tal de fer comparacions estadístiques. Pel que fa a les dades etnogràfiques ens hem fixat sobretot en el cicle anual ramader, en quins processos de treball es duien en les diferents èpoques de l'any i en quin pis altitudinal es situa cada part del cicle ramader. Ens hem fixat també en el producte que obtenien els pastors a través de la ramaderia, en com gestionaven el ramat, quants pastors i quants caps de ramat estaven involucrats en el procés i finalment ens hem fixat en com eren i que es feia a les estructures dels pastors en els prats d'estiu, ja que segons el cicle ramader tradicional, el PNAESM només seria utilitzat en el període estival.

Comparant dades etnogràfiques i dades arqueològiques ens hem fixat que existeixen jaciments que per les seves característiques corresponen al tipus de ramaderia transhumant que descriuen les fonts etnogràfiques. Tanmateix trobem un altre seguit de jaciments amb una arquitectura que no es correspon a les restes arqueològiques que generen les pràctiques ramaderes descrites a l'etnografia. Aquests assentaments ens informen de l'existència de modes de poblament ramaders anteriors en el temps i diferents tant pel que fa al numero de caps de ramat i el numero de persones que el gestionaven com pel que fa al producte obtingut, l'especialització econòmica i el mateix cicle ramader.

Els resultats de la investigació ens informen també d'una notable variabilitat en l'arquitectura d'aquests jaciments que no es corresponen a la ramaderia existent a la zona en els segles XVIII-XX. Així doncs hem pogut determinar l'existència de com a mínim 3 modes de poblament anteriors a l'etnogràfic que hem anomenat respectivament “agrupat”, “petita ramaderia” i “antic”. En la ponència presentem també una primera proposta per seqüenciar el canvi en el temps d'aquestes pràctiques ramaderes.

BIBLIOGRAFIA

Foradori, G; Carrer. F; Angelucci, D. (2012). “Archeologia della pastorizia nelle alte quote alpine: stato dell’arte e nuove prospettive”. A: Frammenti: conoscere e tutelare la natura bellunes. 4. p. 21 – 25.

Gassiot, E; Jiménez, J. (2006). “El poblament prefeudal de l'alta muntanya dels Pirineus Occidentals Catalans (Pallars Sobirà i Alta Ribagorça) “. A: Tribuna d'arqueologia 2005.

Krüger, F. (1995): Los Altos Pirineos. Volumen I. Comarcas, Casas y Hacienda. Tremp: Gobierno de Aragón, Diputacion de Huesca y Garsineu Edicions.

Rendu, Ch. (2003). La Montage d'Enveig: Une estive pyrénéenne dans la longue durée. Perpinyà: Trabucaire

Violant, R. (2001). La vida pastoral al Pallars. Tremp: Garsineu Edicions.

n this paper I study possible transhumant pathways used to move people and animals from the lowlands in Low Provence in Winter to summer grasslands in summer. These seasonal movements are attested from at least Late Middle Ages. But even when we know the existence of transhumance and his role to structure the landscape but usually it is difficult to identify the trace of the paths. In this contribution I present some possible pathways modelised with digital tools taking in account physical constraints to the movement as slope, altitude or water courses. In the second part of the paper I used the same models in the Ubaye Valley in order to explore possible paths to connect different plateaus. The location of archaeological sites is compared with the layouts of these pathways generated by GIS. The main goal is to explore how the mobility structures the social landscape in the Alpine Regions.

In this poster I focus on two case studies located in alpine environments. I examine the archeological record of the Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Southern Central Pyrenees) and the archaeological record of Ubaye Valley (French Alps). I examine the features of open-air structures in these zones. Finally, I discuss similarities and differences in all zones in two ways: in the features of empirical record and in terms of the evolution of subsistence practices and long-term sociohistorical dynamics.

This volume investigates the changes in human occupation in Central Pyrenees from the first occupations to the 20th century. The main goal is to analyze the architectural structures related to seasonal livestock recorded by research group of Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya during archaeological fieldworks such as prospections and excavations.

The investigation has adopted an interdisciplinary perspective, using mainly the archaeological methods, but also the ethnoarchaeology focused on traditional transhumance, paleoecological data and, even so, the historical knowledge found in written sources.

The first goal in this dissertation has been to elaborate a typological classification of the archaeological sites recorded in the National Park of Aigüestortes i Estany de Sant Maurici and then, to compare them with theoretical models of seasonal livestock and to correlate its material. The aim is to understand the livestock practices related to the different types of settlements.

The research understands the area of the National Park as a social space. The spatial relations between the different archaeological sites have been modelled as well as the distance from the sites to physical elements, such as the kind of soil or the watercourse. The links between the archaeological settlements have also been modelized with other territorial elements as least cost pathways. The aim has been to study the changes in the social space's elements, in order to understand how human communities managed the territory and made the Pyrenean landscape that can be seen nowadays.

The main contributions of this doctoral thesis are the historical sequence about the ways of life in the Pyrenean mountain areas and the relation of their changes with the general processes in northeast of Iberian Peninsula during a long interval of time: From the changes at the end of Prehistory, Romanization, the rise of feudalism, the crisis of Late Middle Ages and the transformations in rural spaces from modern times to Industrial Revolution.