Resumen de Del territorio al asentamiento y del asentamiento al territorio: la investigación arqueológica en áreas de montaña y alta montaña en el Pirineo central

Ermengol Gassiot Ballbè, Laura Obea Gómez, Sara Díaz Bonilla, David Garcia Casas, David Rodríguez Antón, Ignacio Clemente Conte, Niccolò Mazzucco, Guillem Salvador Baiges

• español

  Aunque reciente en nuestra disciplina, la arqueología de las zonas de alta montaña poco a poco va consolidándose, generando corpus empíricos y procedimientos que en muchas ocasiones constituyen sus señas de identidad. Por encima de la diversidad de equipos y programas de investigación, algunos aspectos tienden a presentarse de forma recurrente. Uno es un cierto interés por las secuencias de larga duración. Otro lo constituye la mirada hacia un espacio amplio, que va mucho más allá del asentamiento. Este interés por el territorio o el paisaje, que en ocasiones se prefigura como un verdadero objeto de estudio, conlleva cambios en el diseño metodológico de la investigación. En este trabajo pretendemos recoger los ya casi veinte años de experiencia del Grupo de Arqueología de la Alta Montaña (GAAM) de la UAB y el CSIC para presentar una breve reflexión teórica sobre un aspecto que, a nuestro entender, es central en nuestra disciplina. La arqueología, en cuanto ciencia social, aborda una existencia humana colectiva que ocurre tanto en el tiempo como en el espacio. Por diversos motivos, la arqueología en áreas de alta montaña ha sido especialmente proclive a incorporar elementos metodológicos para tratar con el espacio también como instancia social. Quizás ha llegado el momento de empezar a evaluar los puntos fuertes de estas propuestas y tratar de identificar aquellas cuestiones que merecen mayor atención. En la parte final del artículo ilustramos, con un caso empírico, la pertinencia de la reflexión teórica planteada.

• català

  Encara que recent en la nostra disciplina, l’arqueologia de les zones d’alta muntanya a poc a poc va consolidant-se i va generant corpus empírics i procediments que en moltes ocasions constitueixen els seus senyals d’identitat. Per sobre de la diversitat d’equips i programes de recerca, alguns aspectes tendeixen a presentar-se de manera recurrent. Un és un cert interès per les seqüències de llarga durada. Un altre el constitueix la mirada cap a un espai ampli, que va molt més enllà de l’assentament. Aquest interès pel territori o pel paisatge, que a vegades es prefigura com un veritable objecte d’estudi, comporta canvis en el disseny metodològic de la recerca. En aquest treball pretenem recollir els ja gairebé vint anys d’experiència del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i el CSIC per presentar una breu reflexió teòrica sobre un aspecte que, segons el nostre parer, és central en la nostra disciplina. L’arqueologia, com a ciència social, aborda una existència humana col·lectiva que ocorre tant en el temps com en l’espai. Per diversos motius, l’arqueologia en àrees d’alta muntanya ha estat especialment procliu a incorporar elements metodològics per tractar amb l’espai també com a instància social. Potser ha arribat el moment de començar a avaluar els punts forts d’aquestes propostes i tractar d’identificar les qüestions que mereixen més atenció. A la part final de l’article il·lustrem, amb un cas empíric, la pertinència de la reflexió teòrica plantejada.

• English

  Although new to our discipline, the archaeology of high mountain areas is steadily growing, generating empirical studies and procedures that often define it. Aside from the diversity of research teams and programs, certain aspects tend to recur. One is a certain interest in longterm sequences. Another is a wide spatial perspective, extending far beyond the limits of the settlement. This interest in the territory or landscape, which is sometimes the real object of study, results in changes in the methodological design of the research. In this paper we intend to bring together almost 20 years of experience of the High Mountain Archaeology Group (GAAM) of the UAB and CSIC to present a brief theoretical reflection on an area that we believe is central to our discipline. Archaeology as a social science deals with a collective human existence that occurs both in time and space. For various reasons, archaeology in high mountain areas has been especially open to incorporating methodological elements to deal with space as a social instance too. Perhaps the time has come to begin to evaluate the strengths of these proposals and to try to identify those issues that deserve more attention. In the final part of the article, we use an empirical example to briefly illustrate the relevance of the theoretical reflection proposed.