Intervenció amb menors infractors: Revisió de l’enfocament educatiu a través d’una història positiva

• Herrera Pastor, David ^[1]
  1. [1] Universidad de Málaga

     Universidad de Málaga

     Málaga, España

     
• Localización: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa, ISSN-e 2339-6954, ISSN 1135-085X, Nº. 79, 2021 (Ejemplar dedicado a: Experiències de recerca i d’innovació en l’educació social), págs. 35-53
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Intervention with juvenile offenders
  • Intervención con menores infractores
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este manuscrito se deriva de una investigación biográfico-narrativa desarrollada sobre el caso de Faruq: un adolescente magrebí arrestado en España por tráfico de drogas que, antes de concluir el proceso de reforma juvenil al que fue sentenciado, empezó a trabajar en el sistema de protección de menores. En la actualidad continúa trabajando allí, desde hace años, como educador. Aquel proceso de reforma juvenil fue determinante en el giro sustancial de su historia, lo que animó a analizarlo educativamente. En este artículo se examinan, de manera crítica, los aspectos pedagógicos más relevantes de dicho proceso.  Las principales fuentes de información y técnicas de recogida de datos fueron entrevistas al protagonista y a dieciocho personajes clave, análisis documental y registro iconográfico. Los datos se procesaron con el programa informático NVivo. A pesar del giro que dio el caso, la experiencia de aprendizaje apenas contribuyó a ello. El condicionamiento (estrategia de aprendizaje) y la socialización (proceso formativo) fueron sus rasgos dominantes. En las conclusiones se discute sobre su idoneidad y se fundamenta por qué la intervención con este colectivo debe ser educativa, personalizada e integral. Además, se desarrolla el concepto carácter institucionalizado, presentando argumentos para superarlo.

     

  • English

    This article focuses on biographical-narrative research conducted on the case of Faruq, a Maghrebi teenager arrested in Spain for drug trafficking who, before completing the juvenile reform process to which he was sentenced, began working in the juvenile protection system. He has now been working there as an educator for several years. The juvenile reform process was a determining factor in the substantial change in his life, and this prompted us to analyse his case from an educational point of view. This article critically examines the most relevant pedagogical aspects in the process.  The main sources of information and data collection techniques were interviews with the protagonist and eighteen key figures, documentary analysis and iconographic records. The data was processed using NVivo software. Despite the way the case was turned around, the learning experience hardly contributed to it. Rather, conditioning (learning strategy) and socialisation (formative process) were its dominant features. In the conclusions, the suitability of the intervention is discussed and it is argued that the intervention with the group concerned should be educational, personalised and comprehensive. The concept of institutionalised character is also considered, with suggestions of ways to overcome this.

  • català

    Aquest manuscrit es deriva d’una recerca biogràfica-narrativa desenvolupada sobre el cas del Faruq: un adolescent magribí arrestat a Espanya per tràfic de drogues el qual, abans de concloure el procés de reforma juvenil a què va ser sentenciat, va començar a treballar en el sistema de protecció de menors. Actualment continua treballant-hi, des de fa anys, com a educador. Aquell procés de reforma juvenil fou determinant en el gir substancial de la seva història, cosa que va animar a analitzar-lo educativament. En aquest article s’examinen, de manera crítica, els aspectes pedagògics més rellevants del procés esmentat. Les principals fonts d’informació i tècniques de recollida de dades foren entrevistes al protagonista i a divuit personatges clau, anàlisi documental i registre iconogràfic. Les dades es van processar amb el programa informàtic NVivo. Tot i el gir que va fer el cas, l’experiència d’aprenentatge amb prou feines hi va contribuir. El condicionament (estratègia d’aprenentatge) i la socialització (procés formatiu) en van ser els trets dominants. A les conclusions es discuteix sobre la seva idoneïtat i es fonamenta per què la intervenció amb aquest col·lectiu ha de ser educativa, personalitzada i integral. A més, es desenvolupa el concepte caràcter institucionalitzat, presentant arguments per superar-lo.