Ayuda
Ir al contenido

Paleohábitats: la clave para la evolución humana

    1. [1] Universitat de Barcelona

      Universitat de Barcelona

      Barcelona, España

    2. [2] Museo de Paleontología Josep Gibert, España
  • Localización: Isurus, ISSN 1888-9441, Nº. 9, 2016, págs. 24-39
  • Idioma: español
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Los homininos surgieron en el este africano hace unos 6 Ma, mediante un proceso de diferenciación alopátrica con respecto a los antepasados comunes con los chimpancés. El Rift Valley funcionó como una barrera semiporosa que aisló ambas poblaciones, si bien en un principio permitió la hibridación entre ellas, alrededor de los 6,3 Ma las mutaciones en el cromosoma X (sexual) junto a la dificultad de cruzar el Rift Valley de este a oeste provocaron el fenómeno de especiación. Frente al planteamiento dominante, que dice que el bipedalismo en los primeros homininos fue el hecho diferenciador con los antepasados de los chimpancés, se propone la idea de que la única diferencia fue a nivel genético. Las pruebas anatomicofuncionales en los homininos más primitivos nos indican que éstos fueron cuadrúpedos y posiblemente nudilleadores (knucklewalkers), y que practicaban el bipedalismo y la trepa arborícola esporádicamente (como los chimpancés actuales). Estos homininos se desarrollaron en los tupidos bosques en galería en los márgenes de los ríos. La extensión de amplias zonas de espacios abiertos tipo sabana favoreció la adquisición del bipedalismo como forma de marcha obligada en el género Homo.

    • català

      Els hominins van sorgir a l’est africà fa uns 6 milions d’anys, mitjançant un procés de diferenciació alopátrica respecte als avantpassats comuns amb els ximpanzés. El Rift Valley va funcionar com una barrera semiporosa que va aïllar les dues poblacions; si bé en un principi va permetre la hibridació entre elles, al voltant dels 6,3 Ma les mutacions en el cromosoma X (sexual) juntament amb la dificultat de creuar el Rift Valley d’est a oest van provocar el fenomen d’especiació. Davant del plantejament dominant, que diu que el bipedalisme en els primers humans va ser el fet diferenciador entre els avanpassats comuns amb els chimpances i els hominins?, es proposa la idea que l’única diferència va ser a nivell genètic. Les proves anatomicofuncionals en els hominins més primitius ens indiquen que aquests van ser quadrúpeds i possiblement knuckle-walkers, i que practicaven el bipedalisme i la trepa arborícola esporàdicament (com els ximpanzés actuals). Aquests hominins es van desenvolupar en els espessos boscos en galeria en els marges dels rius. L’extensió d’àmplies zones d’espais oberts tipus sabana va afavorir l’adquisició del bipedalisme com a forma de marxa obligada en el gènere Homo.

    • English

      Hominines appeared in East Africa around & Ma after a process of allopatric differentiation in relation to previous common ancestors with the chimpanzee. The Rift Valley acted as semi-porous barrier that isolated both populations, although initially allowed the hybridation among them. Around 6.3 Ma the X chromosome (sexual) mutations together with the difficulties to cross the Rift Valley from East to West produced the speciation process. Against the dominant idea that propose bipedalism as the main differentiation process between hominines and common ancestors with chimpanzees, it is proposed the hypothesis that the unique differences was at genetic level. The anatomic-functional evidences in primitive hominines indicate that those were quadruped and probably knuckle-walkers and that bipedalism and climbing was sporadically (like in modern chimpanzees). These hominines developed in gallery forest located near rivers. The extension of wide savanna-like areas favored the acquisition of bipedalism as a locomotion model for the Homo genus.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno