Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Masculino-femenino. La representación del amor en el libro El Cortesano, de Luys Milán Isabel Morant

    1. [1] Universitat de València

      Universitat de València

      Valencia, España

  • Localización: Pedralbes: Revista d'historia moderna, ISSN 0211-9587, Nº 39, 2019 (Ejemplar dedicado a: VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya «Catalunya i el Mediterrani»), págs. 195-216
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Masculine-feminine. The representation of love in El Cortesano, by Luys Milán
    • Masculí-femení. La representació de l’amor en el llibre El cortesano, de Luys Milán
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En el libro de El Cortesano, escrito por don Luys Milán —un noble valenciano perteneciente a la corte de doña Germana de Foix—, se dice que su autor se había inspirado en Il Cortegiano de Baltasar Castiglione, publicado en 1528. En efecto, en ambos textos la acción se desarrolla en el ambiente cortesano —en el libro de Castiglione transcurre en la corte de Urbino, y en el de Mi-lán, en la valenciana—, entre los años 1526 y 1536. En este último Cortesano, sin embargo, sorprenden las diferencias formales y de contenido, la teatralidad de la composición y, también, la forma carnavalesca, la exageración y la jocosidad, que eran propias de la literatura popular. Los cortesanos, que aquí aparecen con sus nombres y apellidos reales, se representan a sí mismos, hablando, como si de un teatro se tratara, de sus costumbres y valores morales. El tono de burla permite liberar la palabra y sirve también para marcar, junto con la crítica de las costumbres, los valores morales que se proponen, si bien de manera diferente para uno y otro sexo. Finalmente, la pluralidad de las voces que se expresan en el texto nos permite apreciar las discrepancias ideológicas y las tensiones morales que se daban en las élites valencianas.

    • català

      En el llibre El Cortesano, escrit per Don Luys Milán, un noble valencià pertanyent a la cort de Germana de Foix i el seu segon marit, el duc de Calàbria, es diu que el seu autor s’havia inspirat en el Cortesano de Castiglione, publicat el 1528. En efecte, com passa en el text italià, ambientat a la cort d’Urbino, en el llibre de Milán l’acció se situa a la cort valenciana entre els anys 1526 i 1536. En aquest Cortesano, no obstant això, ens sorprenen les diferències formals i de contingut; la teatralitat de la composició i la forma carnavalesca, l’exageració i la jocositat, pròpies de la literatura popular. Els cortesans, que aquí apareixen amb els seus noms i cognoms reals, es representen a si mateixos parlant, com si es tractés d’un teatre, dels seus costums i dels seus valors morals. Pel que fa al to de burla, que permet alliberar la paraula, serveix també per marcar, juntament amb la crítica dels costums, els valors morals que es proposen. De manera diferent per a cada sexe. Finalment, la pluralitat de les veus que s’expressen en el text ens permet veure les discrepàncies ideològiques i les tensions morals que eren pròpies de les elits valencianes.

    • English

      In the book El Cortesano, written by Luis de Milán, a Valencian nobleman of the court of Mrs Germana de Foix and her second husband the Duke of Calabria, it is stated that the author had been inspired by Castiglione’s Il Cortegiano, published in 1528. Indeed, just as the Italian story is set in the court of Urbino, the action in Milán’s book takes place in the Valencian court between 1526 and 1536. In this ‘Cortesano’, however, the differences in form and con-tent are surprising: the theatricality of the composition and the carnival form, the exaggeration and the humour more characteristic of popular literature. The courtiers, appearing here with their real names and surnames, speak for themselves, as if in a theatre, of their habits and their moral values. The tone of mockery, which facilitates expression, also serves to mark, along with the criticism of the courtiers’ habits, the moral values they raise. Differently for each sex. Finally, the plurality of the voices which appear in the text, shows us the ideological discrepancies and moral tensions that were characteristic of the Valencian elites


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno