El uso intertextual de las fuentes históricas icónicas en los manuales escolares de la LOMCE

• Autores: Juan Carlos Bel Martínez
• Localización: Didacticae. Journal of Research in Specific Didactics: / Revista d'Investigació en Didàctiques Específiques / Revista de Investigación en Didácticas Específicas., ISSN-e 2462-2737, Nº. 4, 2018, págs. 25-41
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Intertextual use of iconic historical sources in LOMCE’s textbooks
  • L’ús de la intertextualitat de les fonts històriques icòniques en els manuals escolars de la LOMCE
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen
  • español

    El presente artículo pretende desarrollar un análisis exploratorio del aprovechamiento didáctico de la intertextualidad que los libros de texto actuales realizan de las imágenes históricas. El concepto de intertextualidad surge en el campo de la semiótica y, aplicado a la enseñanza de la Historia, representa las relaciones y discursos insertos en diferentes productos culturales que se pueden percibir al comparar estas producciones. La utilización de las fuentes históricas icónicas presenta desde esta perspectiva grandes posibilidades para el desarrollo del pensamiento histórico y la alfabetización visual de los estudiantes. Así, se opta por un método de análisis mixto, basado en criterios cuantitativos y cualitativos, de las actividades que apelan a este tipo de fuentes en 12 manuales escolares de Educación Primaria circunscritos al ámbito territorial de la Comunidad Valenciana. Los resultados indican que, además de ofrecerse un número escaso de tareas que inviten a combinar diversas imágenes, las planteadas en la actualidad fomentan un acercamiento superficial que no incide en aspectos relevantes para el tratamiento de las fuentes históricas, como su autoría o su contexto de aparición. Esta forma de acercarse a las fuentes históricas resulta muy limitada si se desea fomentar un conocimiento crítico y un pensamiento histórico complejo desde la enseñanza de las Ciencias Sociales.

  • català

    Aquest article pretén desenvolupar una anàlisi exploratòria de l’aprofitament didàctic de la intertextualitat que els llibres de text actuals fan de les imatges històriques. El concepte d’intertextualitat sorgeix en el camp de la semiòtica i, aplicat a l’ensenyament de la Història, representa les relacions i discursos inserits en diferents productes culturals que es poden percebre en comparar aquestes produccions. L’ús de les fonts històriques icòniques presenta des d’aquesta perspectiva grans possibilitats per al desenvolupament històric i l’alfabetització visual dels estudiants. D’aquesta manera,s’opta per un mètode d’anàlisi mixt, basat en criteris quantitatius i qualitatius, de les activitats que apel·len a aquest tipus de fons en 12 manuals escolars d’Educació Primària circumscrits a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Els resultats indiquen que, a més d’oferir-se un nombre escàs de tasques que conviden a combinar diverses imatges, les plantejades en l’actualitat fomenten un apropament superficial que no incideix en aspectes rellevants per al tractament de les fonts històriques, com la seva autoria o el seu context d’aparició. Aquesta forma d’acostar-se a les fonts històriques resulta molt limitada si es desitja fomentar un coneixement crític i un pensament històric complex des de l’ensenyament de les Ciències Socials.

  • English

    This paper aims to develop an exploratory analysis of the didactic use of intertextuality of images in current textbooks, specifically those pictures of historical content. The concept of intertextuality appeared in the field of semiotics and, adapted to history education, represents the relations and discourses inside different cultural products which can be seen when comparing those productions. From this perspective, using iconic historical sources presents great possibilities for the development of historical thinking and visual literacy of students. Thus, we opt for a mixed analysis method, based on quantitative and qualitative criteria, of the activities that appeal to this type of sources in 12 Primary Education textbooks of the territorial area of the Autonomous Community of Valencia. Results indicate that, besides offering a scarce number of tasks that invite to combine diverse pictures, those activities foster a superficial approach that does not consider relevant aspects to the treatment of historical sources, such as its authorship or context. This kind of approaches to historical sources are very limited if a critical knowledge and historical thinking are intended to achieve through Social Studies teaching.