Resumen de Society and heritage: public policies

Margarita Sánchez Romero, Sandra Rodríguez de Guzmán Sánchez, Joaquín Hernández de la Obra

• español

  Los nuevos retos que plantea la sociedad del siglo XXI reclaman del patrimonio cultural que ejerza los papeles que le confiere ser tanto un recurso para la cultura como un capital económico. La primera de las funciones está relacionada con la construcción de identidades sociales, con valores simbólicos, con el servicio a la educación y a la ciencia, con el estímulo de la conciencia ciudadana o con los valores sensitivos y de disfrute. Como capital económico, el patrimonio está relacionado con la inserción en el sistema productivo, incluyendo la generación de rentas e incluso de empleo y, particularmente, con la inserción en el tejido local a través de la participación en el desarrollo regional. Ambas posiciones indican que al patrimonio cultural le corresponde un papel en la transformación de la sociedad. Lograr que estas demandas sociales sean canalizadas correctamente y promover la relación entre patrimonio y sociedad es un objetivo de tutela y, por consiguiente, es un trabajo que debe ocupar un espacio significativo en las tareas de gestión de la administración cultural. El III Plan General de Bienes Culturales reflexiona sobre estos retos creando una estrategia de trabajo con líneas prioritarias de actuación para lograr los objetivos propuestos.

• català

  Els nous reptes que es planteja la societat del segle XXI reclamen del patrimoni cultural que exerceixi els papers que li confereix ser tant un recurs per a la cultura com un capital econòmic. La primera de les funcions està relacionada amb la construcció de les identitats socials, amb valors simbòlics, amb el servei a l’educació i a la ciència, amb l’estímul de la consciència ciutadana o amb els valors sensitius i de gaudi. Com a capital econòmic, el patrimoni està relacionat amb la inserció en el sistema productiu, incloent-hi la generació de rendes o fins i tot de llocs de treball i, particularment, amb la inserció en el teixit local mitjançant la participació en el desenvolupament regional. Totes dues posicions indiquen que al patrimoni cultural li correspon un paper en la transformació de la societat. Assolir que aquestes demandes socials siguin canalitzades correctament i promoure la relació entre patrimoni i societat és un objectiu de tutela i, per tant, és un treball que ha d’ocupar un espai significatiu en les tasques de gestió de l’administració cultural. El III Pla General de Béns Culturals reflexiona sobre aquests reptes creant una estratègia de treball amb línies prioritàries d’actuació per assolir els objectius proposats.

• English

  The XXI century’s society contemplates new challenges which demand that cultural heritage plays the role inherent to its nature as cultural resource and economical engine. The first function is related to the creation of social identities, symbolic values, to the service to education and science, to the encouragement of public awareness or to sensitive values and enjoyment; On the other hand, as an economic capital, heritage is related to the insertion in the production system, including income generation and even employment and, particularly, related to the inclusion on local fabric through its participation in regional development. Both conditions indicate that cultural heritage has a predominant role in the transformation of society. To assure that these social demands are channelled properly and to promote the relationship between heritage and society is a tutelary goal and, therefore, is an issue that shall occupy a significant space in cultural administration’s management tasks. The Third General Plan of Cultural Assets reflects on these challenges by creating a work strategy with priority lines of action aimed at achieving the proposed objectives.