Com ja va mostrar Fernand Braudel, una de Ies dificuitats de la història rau en Iarticulació entre un esdeveniment precís o una trajectòria individual i una evolució a llarg termini, és a dir entre diversos nivells de temporalitat.
La vida de Rodrigo Díaz de Vivar es pot explicar, sens dubte, amb consideracions de caire psicològic o pel context històiic, però la unicitat de la trajectòria biogràfica del Cid fa problemàtica una història crítica i social del fenomen per ell encarnat. Tanmateix, pel que fa a la segona meitac del segle xii, la comparació dunes quantes trajectòries de senyors i famílies que presenten grans semblances projecta nova llum sobre el reforçament dels poders monàrquics i lenquadrament del territori a la Península Ibérica: personalitats individuals fortes, que seran origen de gestes o llegendes a Ia rnanera de la gesta cidiana, localització de lassentament territorial a la frontera amb IIslam, és clar, però també a la zona dexpansió competitiva dels reialmes ciistians veïns, freqüents aliances amb els musulmans dal-Andalus i rebuig de qualsevol mena de sotmetiment a un sobirà cristià.
Lestabliment del feudalisme dins el marc de lexpansió tenitorial enfront de IIslam i sota la tutela cada cop més ferma del príncep dóna naixença a larquetip del .senyor de frontera., lliure, trànsfuga, i tanmateix .heroi, actor de primer rengle damunt lescenari ibéric de lexpansió occidental.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados