Propuesta de un método de validación de esquemas conceptuales y análisis comparativo de la noción de información en los métodos de desarrollo de sistemas de información

Author

Sesé, Feliciano

Director

Bonet Guinó, Eduard

Date of defense

2007-02-16

Legal Deposit

B.29687-2007



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. Esade

Abstract

Las técnicas de modelado conceptual son un componente esencial en un gran número de métodos de desarrollo de sistemas de información. Sin embargo,normalmente dedican muy poca --o ninguna atención al problema de la validación del esquema conceptual.<br/><br/>En este trabajo se explora una técnica que, partiendo del esquema conceptual, permite realizar especificaciones del sistema de información que son formales e inteligibles para los usuarios. <br/><br/>La técnica que se propone está basada en la axiomatización de los formularios de empresa. Para ello, se define una gramática que permite expresar mediante fórmulas los formularios de empresa y se presenta un procedimiento que permite transformar el esquema conceptual en fórmulas de dicha gramática. El esquema conceptual así transformado representa el conjunto de axiomas del cálculo que, mediante un conjunto de reglas de inferencia que se proponen, permite obtener, como teoremas del cálculo, los formularios que utilizará el usuario. De esta manera, el usuario puede validar el esquema conceptual a través de los formularios que utilizará, y además se consigue una especificación formal del sistema a construir que los programadores no malinterpretarán.<br/><br/>Para comparar la propuesta con otras aproximaciones al problema, se estudian propuestas concretas de las áreas de la ingeniería del software, la ingeniería ontológica, el diseño ontológico, el modelado conceptual, la normalización de bases de datos y los métodos formales de especificación de sistemas. Se muestra que las posiciones que mantienen dichas propuestas respecto a la noción de información son distintas y en algunos casos contradictorias. Para mostrar esto, se estudian las diferentes posiciones que han mantenido a lo largo de la historia distintos filósofos frente a la noción de información.<br/><br/>Una comprensión más profunda de las premisas filosóficas que se asumen, normalmente de manera implícita, en los distintos métodos, puede ayudar a la elección del método apropiado a cada tipo de problemas que se presenta durante el desarrollo de sistemas de información y además puede ayudar a comprender la génesis filosófica de las distintas técnicas de desarrollo.


Les tècniques de modelatge conceptual són un component essencial en un gran nombre de mètodes de desenvolupament de sistemes d'informació. No obstant això, normalment dediquen molt poca, o cap, atenció al problema de la validació de l'esquema conceptual.<br/><br/>En aquest treball s'explora una tècnica que, partint de l'esquema conceptual, permet realitzar especificacions del sisstema d'informació que són formals i intel.ligibles per als usuaris. La tècnica que es proposa està basada en l'axiomatització dels formularis d'empresa. Per a això es defineix una gramàtica que permet expressar mitjançant fórmules els formularis d'empresa i es presenta un procediment que permet transformar l'esquema conceptual en fórmules d'aquesta gramàtica. L'esquema conceptual així transformat representa el conjunt d'axiomes del càlcul que, mitjançant un conjunt de regles d'inferència que es proposen, permet obtenir, com a teoremes del càlcul, els formularis que utilitzarà l'usuari. <br/><br/>D'aquesta manera, l'usuari pot validar l'esquema conceptual a través dels formularis que utilitzarà i , a més, s'aconsegueix una especificació formal del sistema a construir que els programadors no malinterpretaran.<br/><br/>Per a comparar la proposta amb altres aproximacions al problema, s'han revisat mètodes concrets de les àrees de l'enginyeria del software, l'enginyeria ontològica, el disseny ontològic, el modelatge conceptual, la normalització de bases de dades i els mètodes formals d'especificació de sistemes. En aquest treball es mostra que les posicions que mantenen aquestes propostes respecte a la noció d'informació són diferents i en alguns casos contradictòries. <br/><br/>Per a mostrar això s'estudien les diferents posicions que han mantingut, al llarg de la història, distints filòsofs sobre la noció d'informació.<br/><br/>Una comprensió més profunda de les premises filosòfiques que assumeixen, normalment de manera implícita, els distints mètodes, pot ajudar a l'elecció del mètode apropiat per a cada tipus de problema que es presenta durant el desenvolupament de sistemes d'informació i a més pot ajudar a comprendre la gènesi filosòfica de les diferents tècniques de desenvolupament.


Misunderstanding system requirements is one of the main causes of failure when developing corporate information systems. Requirements engineering tackles this problem in two ways: (1) by getting users to validate the system requirements; and (2) by formally specifying requirements to ensure that programmers do not misinterpret specifications. <br/><br/>However, some authors argue that it is impossible to both formally state requirements in a way that cannot be misinterpreted by programmers and to make the specifications intelligible to the users performing the validation.<br/><br/>The techniques used by conceptual modelling are an essential component in many development methods for Information Systems (IS). However, such techniques usually pay little or no attention to the problem of validating the conceptual schema. <br/><br/>This paper explores a technique that is based upon a conceptual schema to draw up IS specifications that are both formally stated and intelligible to users. The technique is based on reducing company forms to axioms. <br/>For this purpose, a grammar is defined to express a company's forms as formulae. A procedure then turns the conceptual schema into formulae employing this grammar. The transformed conceptual schema thus represents the calculus axioms. <br/><br/>A set of inference rules are then applied to obtain the forms (stated as calculus theorems) to be employed by users. This allows users to validate the conceptual schema through the forms they work with whilst also achieving a formal specification of the system that programmers cannot misinterpret.<br/><br/>Specific proposals in software engineering, ontological engineering, ontological design, conceptual modelling, normalisation of data bases, and formal system specification of methods were compared with the proposed approach. It is shown that the alternative approaches to the one put forward reveal different and occasionally contradictory concepts as to what constitutes information.<br/><br/>A deeper grasp of the philosophical premises (frequently taken for granted) underlying the various methods will: (1) help make the right choices for tackling a given problem in IS development (2) foster understanding of the philosophical roots of the various development techniques.

Keywords

Information; Business Forms; Conceptual Schema; Formal Methods; Formulario de empresa; Validation; Requeriments Engineering; Información; Método formal; Formulari d'empresa; Esquema conceptual; Validación; Ingeniería de requerimientos; Informació; Esquema conceptual; Mètodes formals; Enginyeria de requeriments; Validació

Subjects

004 - Computer science and technology. Computing. Data processing; 14 - Philosophical Systems and points of view; 16 - Logic. Epistemology. Theory of knowledge. Methodology of logic ; 65 - Communication and transport industries. Accountancy. Business management. Public relations

Knowledge Area

Sistemas de Información

Documents

TesisSese.pdf

1.042Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.