La regulació de la prevenció del risc pot encaixar en el marc normatiu general del planejament urbanístic i territorial, si es té en consideració els requeriments de sostenibilitat, com és el cas de la legislació d�urbanisme a Catalunya.
Partint de la constatació del territori com a bé econòmic escàs i ambientalment sensible, la densitat de població i el principi de segregació de fluxos en la mobilitat i les xarxes de serveis tècnics, apareixen com a elements clau per determinar la vulnerabilitat dels sistemes territorials.
Les consideracions relatives a la planificació territorial a la Regió Metropolitana de Barcelona �i, en particular, tot el que es refereix als fluxos de mobilitat, del transport i els nivells d�eficiència energètica� posen en evidència com les previsions d�ordenació d�una estructura urbana metropolitana en polaritats compactes ofereix avantatges consistents per a una prevenció general de riscos, sens perjudici d�un tractament específic dels punts singulars del territori que, per la seva configuració i situació estratègica, presenten una conflictivitat especialment acusada.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados