- Universitat Pompeu Fabra
Departament d'Humanitats
C. Ramon Trias Fargas, 25-27
08005 Barcelona
Jaume Subirana
Pompeu Fabra University, Departament d'Humanitats, Faculty Member
- Cultural History, Poetry, Catalan Studies, Literatura catalana, Sociology of Culture, Literature, and 15 moreCultural Identity, Culture Studies, Comparative Literature, Translation of Poetry, Literary translation, Catalan Poetry, Josep Carner, Catalan Literature, Place and Identity, Literary Geography, Barcelona, City Branding, National Identity, R.S. Thomas, and Filologia Catalanaedit
For all its members’ many and often quite noisy pretensions of being on the vanguard of social thought, the academy is actually quite conservative in its day-to-day, and year-to-year, comportments. This aversion to change is, at least on... more
For all its members’ many and often quite noisy pretensions of being on the vanguard of social thought, the academy is actually quite conservative in its day-to-day, and year-to-year, comportments. This aversion to change is, at least on one level, readily understandable. After all, the contemporary university was founded during the 19th century to serve, as much as anything else, as a repository of the central semiotic treasures of the nation-states of Europe and the Americas, and to spread this supposed symbolic koine among the often quite heterodox populations under their nominal political authority. In other words, the rigorous replication of ideas and attitudes among the upper socioeconomic
strata of the national community is —especially in the humanities— what the contemporary university has often been largely about.
strata of the national community is —especially in the humanities— what the contemporary university has often been largely about.
Research Interests:
La cultura es fuente, a veces beligerante, de identidad colectiva, y archivo de lo que cada sociedad ha vivido o imaginado, una fuente y un archivo en que los escritores tienen el poder de nombrar y de contar. En el caso de la cultura... more
La cultura es fuente, a veces beligerante, de identidad colectiva, y archivo de lo que cada sociedad ha vivido o imaginado, una fuente y un archivo en que los escritores tienen el poder de nombrar y de contar. En el caso de la cultura catalana, autores como Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Salvador Espriu o Miquel Martí i Pol (considerados por muchos "poetas nacionales") han escrito y cedido palabras que luego han sido esenciales a la hora de establecer, mantener y reproducir la idea de comunidad. A cambio, han obtenido un importante reconocimiento público.
Este es o quiere ser un libro de historia cultural. Y un libro, como reza su subtítulo, sobre escritores, literatura e identidad: el último siglo y medio puede ser visto como un largo esfuerzo de la cultura catalana por "ser", y en ese esfuerzo lo literario ha jugado siempre un papel destacado.
"Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019)" estudia el papel clave de textos, autores, editores, traductores, críticos, organizaciones, instituciones, revistas y certámenes, de todos los agentes del sistema literario, vistos de forma vinculada y dinámica, en la configuración de la cultura catalana contemporánea. Y lo hace siguiendo la máxima de que la tradición no consiste en adorar cenizas, sino en mantener vivo un fuego.
Este es o quiere ser un libro de historia cultural. Y un libro, como reza su subtítulo, sobre escritores, literatura e identidad: el último siglo y medio puede ser visto como un largo esfuerzo de la cultura catalana por "ser", y en ese esfuerzo lo literario ha jugado siempre un papel destacado.
"Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019)" estudia el papel clave de textos, autores, editores, traductores, críticos, organizaciones, instituciones, revistas y certámenes, de todos los agentes del sistema literario, vistos de forma vinculada y dinámica, en la configuración de la cultura catalana contemporánea. Y lo hace siguiendo la máxima de que la tradición no consiste en adorar cenizas, sino en mantener vivo un fuego.
Research Interests:
Introduction to the book Cultural Organizations, Networks and Mediators in Contemporary Ibero-America. This book proposes an innovative conceptual framework to explore cultural organizations at a multilateral level and cultural mediators... more
Introduction to the book Cultural Organizations, Networks and Mediators in Contemporary Ibero-America.
This book proposes an innovative conceptual framework to explore cultural organizations at a multilateral level and cultural mediators as key figures in cultural and institutionalization processes. Specifically, it analyzes the role of Ibero-American mediators in the institutionalization of Hispanic and Lusophone cultures in the first half of the 20th century by means of two institutional networks: PEN (the non-governmental writer’s association) and the International Institute of Intellectual Cooperation (predecessor to UNESCO). Attempting to combine cultural and global history, sociology, and literary studies, the book uses an analytical focus on intercultural networks and cultural transfer to investigate the multiple activities and roles that these mediators and cultural organizations set in motion. Literature has traditionally studied major figures and important centers of cultural production, but other regions and localities also played a crucial role in the development of intellectual cooperation. This book reappraises the place of Ibero-America in international cultural relations and retrieves the lost history of key secondary actors. The book will appeal to scholars from international relations, global and cultural history, sociology, postcolonial Studies, world and comparative literature, and New Hispanisms.
This book proposes an innovative conceptual framework to explore cultural organizations at a multilateral level and cultural mediators as key figures in cultural and institutionalization processes. Specifically, it analyzes the role of Ibero-American mediators in the institutionalization of Hispanic and Lusophone cultures in the first half of the 20th century by means of two institutional networks: PEN (the non-governmental writer’s association) and the International Institute of Intellectual Cooperation (predecessor to UNESCO). Attempting to combine cultural and global history, sociology, and literary studies, the book uses an analytical focus on intercultural networks and cultural transfer to investigate the multiple activities and roles that these mediators and cultural organizations set in motion. Literature has traditionally studied major figures and important centers of cultural production, but other regions and localities also played a crucial role in the development of intellectual cooperation. This book reappraises the place of Ibero-America in international cultural relations and retrieves the lost history of key secondary actors. The book will appeal to scholars from international relations, global and cultural history, sociology, postcolonial Studies, world and comparative literature, and New Hispanisms.
Research Interests:
Edited by Enric Bou and Jaume Subirana. | Chapters by Robert Davidson, Ferran Sagarra, Felipe Fernández-Armesto, Colm Tóibín, Brad Epps, Alejandro Quiroga, Gary W. McDonogh, Elisa Martí-López, Jordi Falgàs, Marià Marín, Jordana... more
Edited by Enric Bou and Jaume Subirana. | Chapters by Robert Davidson, Ferran Sagarra, Felipe Fernández-Armesto, Colm Tóibín, Brad Epps, Alejandro Quiroga, Gary W. McDonogh, Elisa Martí-López, Jordi Falgàs, Marià Marín, Jordana Mendelson, Donald McNeill, Joan Ramon Resina, Josep Miquel Sobrer, Stewart King, Benjamin Fraser. | Over the last twenty years there has been a growing international interest in the city of Barcelona. This has been reflected in the academic world through a series of studies, courses, seminars, and publications. The Barcelona Reader hinges together a selection of the best academic articles, written in English, about the city, and its main elements of identity and interest: art, urban planning, history and social movements. The book includes scholarly essays about Barcelona that can be of interest to the student and the general public alike. It focuses on cultural representations of the city: the arts (including literature) provide a complex yet discontinuous portrait of the city, similar to a patchwork. The authors selected create a kaleidoscope of views and voices thus presenting a diverse yet inclusive Barcelona portrait. The Barcelona Reader offers a multifaceted assessment that will be essential reading for anyone interested in this iconic city.
Research Interests:
Edició de Josep-Anton Fernàndez i Jaume Subirana. Amb textos de Jaume Subirana, Sharon G. Feldman, P. Louise Johnson, Laura Solanilla i F. Xavier Medina, Anna Titus, Jordi Larios, Mario Santana, Cristina Badosa Mont, Enric Bou, Helena... more
Edició de Josep-Anton Fernàndez i Jaume Subirana. Amb textos de Jaume Subirana, Sharon G. Feldman, P. Louise Johnson, Laura Solanilla i F. Xavier Medina, Anna Titus, Jordi Larios, Mario Santana, Cristina Badosa Mont, Enric Bou, Helena Buffery, Andrew Dowling, Joan Fuster-Sobrepere, Josep-Anton Fernàndez, Jordi Amat i Jaume Claret.
Research Interests:
El archivo histórico del Gobierno Civil de Barcelona está en un parking de vehículos oficiales a quinientos metros del mar y de las playas olímpicas. Olvidado y desatendido, sus fondos contienen, mezclada sin orden ni concierto, una parte... more
El archivo histórico del Gobierno Civil de Barcelona está en un parking de vehículos oficiales a quinientos metros del mar y de las playas olímpicas. Olvidado y desatendido, sus fondos contienen, mezclada sin orden ni concierto, una parte de la crónica cotidiana de la provincia de Barcelona desde el siglo XIX hasta nuestros días. En una de las cajas del archivo, bajo la etiqueta “Documentación pendiente de clasificar”, hallamos una serie de diligencias abiertas por la policía franquista a raíz de una hoja o papel volante titulado “Catalans!!” repartido en su día en los alrededores del estadio del Futbol Club Barcelona (...)
Research Interests:
Research into language, culture and identity in the global age requires an interdisciplinary approach in order to understand the phenomena of identification in the contemporary world. This article provides critical analysis of the... more
Research into language, culture and identity in the global age requires an interdisciplinary approach in order to understand the phenomena of identification in the contemporary world. This article provides critical analysis of the discourses on language and identity in modernity, based on the work of Pierre Bourdieu, and explores the new theoretical frameworks that question the sociological and anthropological traditions that assume that the phenomena of identity is intrinsically linked to territory. In a globalised context characterised by mobility, we need new paradigms in social sciences that are not based on the static geographic nature of human formations. Among other aspects, attention needs to be paid to the timeframe for social phenomena. For this reason, we set out the need to develop understanding of this temporality in our disciplines in order to learn to historicise or place in time the social and cultural processes involved in today’s construction of identities.
Research Interests:
Research Interests:
Aquest article analitza el “bateig” dels carrers de l'Eixample de Barcelona, a la segona meitat del segle XIX, i de la Vila Olímpica a finals del segle XX. Els noms dels carrers d'una ciutat articulen un relat, un discurs que sovint... more
Aquest article analitza el “bateig” dels carrers de l'Eixample de Barcelona, a la segona meitat del segle XIX, i de la Vila Olímpica a finals del segle XX. Els noms dels carrers d'una ciutat articulen un relat, un discurs que sovint planteja un “missatge” (o la intenció d'aquest) per part dels planificadors. A Barcelona, bona part dels noms dels carrers de l'Eixample provenen d'una proposta de Víctor Balaguer aprovada el 1863 i associada a la gran operació que representà el projecte d'Eixample d'Ildefons Cerdà. Poques grans iniciatives urbanístiques més, planificades i d'aquell abast, hi ha hagut a la ciutat fins als Jocs Olímpics de 1992. Els Jocs, a més d'obrir Barcelona al mar i de possibilitar el traçat de les Rondes, van suposar l'enderroc i el nou traçat de grans àrees del Poblenou i de la Vall d'Hebron, i en tots dos casos l'Ajuntament va haver de buscar noms per als nous carrers. L'article documenta les opcions preses i estudia quins criteris s'hi van fer servir. També planteja fins a quin punt els dos nomenclàtors, el de Balaguer per a l'Eixample i el de l'equip de Pasqual Maragall per a Vila Olímpica-Vall d'Hebron, presenten un nou repertori simbòlic per a una ciutat que en tots dos casos es volia nova.
To cite this article: Jaume Subirana (2013) "Batejar carrers, imaginar països. Raons del nomenclàtor, de Víctor Balaguer a Barcelona '92", Journal of Iberian and Latin American Studies, 19:3, 251-264, DOI: 10.1080/14701847.2013.918571
To cite this article: Jaume Subirana (2013) "Batejar carrers, imaginar països. Raons del nomenclàtor, de Víctor Balaguer a Barcelona '92", Journal of Iberian and Latin American Studies, 19:3, 251-264, DOI: 10.1080/14701847.2013.918571
Research Interests:
Article al dossier "Marca Barcelona" de la revista Barcelona Metròpolis. Versió en català, anglès i castellà
Research Interests:
English version: http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/en/author/jaume-subirana/. Traduzione italiana fatta dagli studenti di Lingua e Cultura Catalana 1 (a.a. 2014/2015), Università degli Studi di Verona. Docente: Lídia Carol
Research Interests:
Research Interests:
Many believe that one of PEN’s theoretical mainstays is that its delegations are not drawn from countries but from languages, and its congresses are not attended by states but instead by literary communities. Variations on this theme,... more
Many believe that one of PEN’s theoretical mainstays is that its delegations are not drawn from countries but from languages, and its congresses are not attended by states but instead by literary communities. Variations on this theme, which is so favourable to Catalonia’s interests and the need for international recognition of its culture, can be read in all the texts describing the organisation’s history in Catalonia. Although the rules have gradually changed over the course of these hundred years, and there has certainly been some debate about the best way of defining cultural representation in the international arena, the fact is that PEN International owes its longevity and incredible vitality to its pragmatism and its capacity to adapt. There are only two fixed rules governing the creation of a PEN centre. The first is that each new member must be willingto sign up to the constitutional principles of the PEN Charter in support of freedom of expression and a world without frontiers or exclusion. The second requires that the initiative for creating a new centre must come from the writers-activists themselves and that there must be at least twenty members who are able to organise themselves as a group. The remaining criteria are and always have been very pragmatic and linked to the political and social realities of each individual location. Catalan identity, defined by its culture, saw in this organisation an opportunity for recognition and legitimisation from its very beginnings (Subirana 2011, 63). And it is true that in May 1923 the Catalan writers attended its inaugural dinner in London as equals. “Madrid” and “Barcelona” were given tables alongside those of Belgium and Czechoslovakia and the other eleven centres. This comparison with two other countries with a culturally complex structure is particularly important: both Belgium and Czechoslovakia were, in the 1920s, states with two different cultures and two languages, in addition to having other cross-border cultural links. A section of the population in Belgium speaks French, one of the most influential languages in the world, a fact that tips the scales when it is compared with Flemish, which also has its links with the Netherlands. In Czechoslovakia, Czech culture experienced one of the most vibrant renaissances in Europe, but there were also the Slovaks, and in 1923 a lot of German was still spoken. This was eventually to have grave consequences, and we could say reached the point of no return with the Second World War and the annexation of the Sudetenland. The diplomacy practised by PEN, that agile hand with the capacity to calm tensions and at the same time indicate a potential way forward, led to the inclusion at that first dinner of states that accepted their multiculturalism in their own name. By contrast, the state that was incapable of acknowledging its own internal structure, Spain, was left with the names of the two cities that represented, albeit in attenuated form, the country’s latent political tensions: “For many years, the records held at the headquarters in England (I have personally checked this) talked about “Spain, Madrid” and “Spain, Barcelona.” It was very difficult for us to be known as the 'Catalan centre,' but we achieved it!” (Artís-Gener 1978, 67).
Research Interests:
En Cataluña, en lo referente a las conmemoraciones literarias, vamos con retraso, se ha restringido el catálogo al “autoctonismo” mencionado por Carner (ignorando lo que se hizo un siglo atrás), se ha cedido a la Administración todo el... more
En Cataluña, en lo referente a las conmemoraciones literarias, vamos con retraso, se ha restringido el catálogo al “autoctonismo” mencionado por Carner (ignorando lo que se hizo un siglo atrás), se ha cedido a la Administración todo el protagonismo y se ha atascado (y, con ello, embotado) por reiteración y por acumulación un gesto público interesante que servía (sirvió en 1997 con Pla, en 2002 con Verdaguer) para subrayar y enaltecer. Las celebraciones y conmemoraciones públicas hablan tanto de aquello que se celebra (de lo que se ha sido o se ha conseguido, de alguien que fue o consiguió lo que la colectividad querría para ella misma) como de lo que se quiere ser, de lo que todavía no se es: cada conmemoración, cada efeméride institucional, apunta en cierta dirección y deja también grabados en negativo los sueños y las limitaciones de la comunidad que la organiza.
Research Interests:
This chapter applies the term “cultural saint” to the Catalan poet Jacint Verdaguer, according to the model established by Marijan Dović and Jon Karl Helgason. By examining each of the model’s categories, and using the... more
This chapter applies the term “cultural saint” to the Catalan poet Jacint Verdaguer, according to the model established by Marijan Dović and Jon Karl Helgason. By examining each of the model’s categories, and using the vita-cultus-effectus process, we show that the national poet (regarded by Catalans as a hero of the language and the country) matches the concept. Likewise, the text speculates on the extent to which “cultural saints” still play a representative and revitalizing role even many years after they have died in countries with an ongoing national process.
Research Interests:
La redefinició de les funcions i la projecció social de l’escriptor català promoguda als anys trenta pels membres més destacats del Grup de Sabadell va tenir una prolongació peculiar en el seguit d’iniciatives culturals que Francesc... more
La redefinició de les funcions i la projecció social de l’escriptor català promoguda als anys trenta pels membres més destacats del Grup de Sabadell va tenir una prolongació peculiar en el seguit d’iniciatives culturals que Francesc Trabal liderà des de l’exili xilè. L’article aporta dades inèdites sobre les relacions que Trabal va establir amb el PEN Club de Xile i sobre l’editorial de literatura infantil Rapa Nui. Ambdós són projectes paradigmàtics dels esforços de l’escriptor sabadellenc per donar continuïtat a un cert model d’activisme cultural i literari malgrat la dispersió i la manca de poder polític a l’exili. -- The redefining of the Catalan writer's functionsand social projection which the foremost members of the so-called "grup de Sabadell" embarked upon in the 1930s had a special continuation in the series of cultural initiatives which Francesc Trabal lead from his Chilean exili. This article provides previously unpublished data on Trabal's relationship with the Chilean PEN Club and on the children's book publishers Rapa Nui. Both projects were paradigmatic of Trabal's efforts to carry on with a certain type of cultural and literary activism in spite of the dispersion and the lack of political power attendant on the exiles' predicament.
Research Interests:
En aquest article s'edita la primera part de la correspondència existent de 1934 a 1939 entre el filòsof i escriptor Eugeni d'Ors i el seu editor Antoni López Llausàs, primer gerent de la famosa llibreria i editorial Catalonia i després... more
En aquest article s'edita la primera part de la correspondència existent de 1934 a 1939 entre el filòsof i escriptor Eugeni d'Ors i el seu editor Antoni López Llausàs, primer gerent de la famosa llibreria i editorial Catalonia i després fundador de Sudamericana i Edhasa a l'Argentina. Els materials ens mostren l'intent fallit de reentrada d'Ors dins la cultura catalana anterior a la Guerra Civil dels anys 30 –amb reedicions clau de les seves obres– i, amb posterioritat, l'èxode o la participació de dos personatges fonamentals del primer Noucentisme en la política cultural promoguda pel bàndol nacional fins l'any 1939. ––– This article offers a critical edition of letters exchanged between 1923 and 1939 by philosopher and writer Eugeni d'Ors and his publisher Antoni Lopez Llausàs, who managed the famous bookshop and publishing house Catalonia and later opened Sudamericana and Edhasa in Argentina. It also summarises and brings forward d'Ors's failed attempts to reenter Catalan culture before the outbreak of the Spanish Civil War in the 30s –by republishing his earlier novels– and, after that, how two prominent figures of the early Noucentisme movement roamed and were involved in the cultural politics promoted by the National side up to 1939.
Research Interests:
L’epistolari conservat entre l’escriptor Eugeni d’Ors i l’editor Antoni López Llausàs és format per 44 documents dipositats al Fons Eugeni d’Ors de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a les carpetes ANC1-255-T-471 (Editorial... more
L’epistolari conservat entre l’escriptor Eugeni d’Ors i l’editor Antoni López Llausàs és format per 44 documents dipositats al Fons Eugeni d’Ors de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a les carpetes ANC1-255-T-471 (Editorial Sudamericana), ANC1-255-T-2545 (d’Eugeni d’Ors) i ANC1-255-T-4675 (de López Llausàs). Per raons d’espai, en un número anterior de la revista (Els Marges, 119, 2019: 82-109) vam editar els 14 primers documents, corresponents al període 1934-1939, i ara presentem la resta de material, corresponent al període 1941-1954, que coincideix amb la col·laboració d’Ors amb el règim franquista després de la Guerra Civil. Com ja passava en la primera part, la trentena de textos aquí editats apunten d’una banda a la biografia de cadascun dels dos protagonistes i, de l’altra, en diferents moments puntuals, a correspondències paral·leles d’Ors amb tercers corresponsals com ara Rafael Vehils i Grau, Josep Janés i Olivé, Enric C. Ricart, i, sobretot, María Adelia Acevedo (o de Acevedo), bona part d’elles també conservades a l’ANC. Els editors volem expressar el nostre agraïment a l’Arxiu Nacional, a Els Marges, als hereus de l’escriptor i a la néta de l’editor per haver fet possible la reproducció d’aquest material d’un indubtable interès històric i biogràfic.
Research Interests:
El 19 de maig de 1960, amb motiu de la visita a Barcelona del Generalísimo Francisco Franco i dins dels actes de la commemoració oficial del centenari del naixement de Joan Maragall, es produí al Palau de la Música Catalana l’episodi... more
El 19 de maig de 1960, amb motiu de la visita a Barcelona del Generalísimo Francisco Franco i dins dels actes de la commemoració oficial del centenari del naixement de Joan Maragall, es produí al Palau de la Música Catalana l’episodi conegut com “els fets del Palau”. En un concert de l’Orfeó Català, al qual les autoritats havien prohibit explícitament la interpretació del seu himne, “El cant de la Senyera”, un grup d’activistes es posà a cantar-lo des de les files superiors, amb bona part del públic que s’hi sumà. La peça, escrita per Maragall per encàrrec de Lluís Millet i estrenada a Montserrat l’any 1896, conté una tornada que l’Orfeó popularitzà i que havia esdevingut una mena d’himne oficiós (o un dels himnes oficiosos) del país, raó per la qual va ser expressament prohibit a partir de 1939: "Al damunt dels nostres cants/ aixequem una Senyera/ que els farà més triomfants" [...]
Research Interests:
RAÓ DE SER M’agrada llegir, m’agrada escriure, m’agrada opinar i sento el món de les lletres (i això inclou els escriptors i escriptores, les editorials, les llibreries, les biblioteques, les fires, els premis, els suplements i revistes,... more
RAÓ DE SER
M’agrada llegir, m’agrada escriure, m’agrada opinar i sento el món de les lletres (i això inclou els escriptors i escriptores, les editorials, les llibreries, les biblioteques, les fires, els premis, els suplements i revistes, Sant Jordi i les faltes d’ortografia) com un tros del meu món. Potser estava, doncs, fatalment condemnat a parlar de tot plegat i a acabar publicant un llibre com aquest. Un llibre que té un germà gran (Per a què serveix un escriptor?), de fa temps descatalogat, que també donava voltes a la societat literària catalana (en aquell cas, dels anys noranta del segle passat) vista amb curiositat i un punt de distància. El que La catalana lletra aplega ara és, com el seu subtítol indica, una dècada de societat literària, de 2006 a 2015, observada des del mirador efímer d’una columna de diari amb tota la llibertat que la modèstia i l’evanescència regalen a qui signa aquestes ratlles.
La catalana lletra està escrit contra la queixa, aquest moviment bucal tan poc estratègic i segons com tan català. Està escrit a favor de la lectura i dels autors que ens la fan feliç i memorable. I està escrit, com en dèiem abans, per deixar testimoni, quoi que ce soit.
Aprofito per agrair des d’aquí la confiança sostinguda en les meves columnes estantisses primer de Carles Geli i després, durant anys i panys, d’Ernest Alós, principal responsable que aquest llibre pugui ara publicar-se. També la complicitat de molts dels que han llegit, discutit, agraït o criticat els articles, amb Xavier Folch, Josep Maria Fonalleras, Enric Gomà, Oriol Izquierdo i Carlota Torrents al capdavant, per diverses raons. I vull finalment dedicar el llibre a la memòria de Montserrat Abelló, Josep Maria Castellet, Gabriel Galmés, Albert Manent, Modest Prats, Emili Teixidor, Joan Triadú i Gerard Vergés, que malauradament ja no el podran llegir. Ars longa, vita brevis.
J.S.
M’agrada llegir, m’agrada escriure, m’agrada opinar i sento el món de les lletres (i això inclou els escriptors i escriptores, les editorials, les llibreries, les biblioteques, les fires, els premis, els suplements i revistes, Sant Jordi i les faltes d’ortografia) com un tros del meu món. Potser estava, doncs, fatalment condemnat a parlar de tot plegat i a acabar publicant un llibre com aquest. Un llibre que té un germà gran (Per a què serveix un escriptor?), de fa temps descatalogat, que també donava voltes a la societat literària catalana (en aquell cas, dels anys noranta del segle passat) vista amb curiositat i un punt de distància. El que La catalana lletra aplega ara és, com el seu subtítol indica, una dècada de societat literària, de 2006 a 2015, observada des del mirador efímer d’una columna de diari amb tota la llibertat que la modèstia i l’evanescència regalen a qui signa aquestes ratlles.
La catalana lletra està escrit contra la queixa, aquest moviment bucal tan poc estratègic i segons com tan català. Està escrit a favor de la lectura i dels autors que ens la fan feliç i memorable. I està escrit, com en dèiem abans, per deixar testimoni, quoi que ce soit.
Aprofito per agrair des d’aquí la confiança sostinguda en les meves columnes estantisses primer de Carles Geli i després, durant anys i panys, d’Ernest Alós, principal responsable que aquest llibre pugui ara publicar-se. També la complicitat de molts dels que han llegit, discutit, agraït o criticat els articles, amb Xavier Folch, Josep Maria Fonalleras, Enric Gomà, Oriol Izquierdo i Carlota Torrents al capdavant, per diverses raons. I vull finalment dedicar el llibre a la memòria de Montserrat Abelló, Josep Maria Castellet, Gabriel Galmés, Albert Manent, Modest Prats, Emili Teixidor, Joan Triadú i Gerard Vergés, que malauradament ja no el podran llegir. Ars longa, vita brevis.
J.S.
Research Interests:
Research Interests:
Edición bilingüe de Jaume Subirana. Narcís Comadira (Gerona, 1942), uno de los grandes autores catalanes de hoy, es poeta y es pintor. Su poesía es en buena parte metapoética: consciente de su construcción en tanto que artefacto de... more
Edición bilingüe de Jaume Subirana.
Narcís Comadira (Gerona, 1942), uno de los grandes autores catalanes de hoy, es poeta y es pintor. Su poesía es en buena parte metapoética: consciente de su construcción en tanto que artefacto de sentido. El autor ha argumentado en varias ocasiones que a él las formas le "informan" más que las ideas, pero también muchos de sus versos están planteados como una reflexión sobre el arte de escribir, que acaba siendo el de ver y el de vivir.
Narcís Comadira (Gerona, 1942), uno de los grandes autores catalanes de hoy, es poeta y es pintor. Su poesía es en buena parte metapoética: consciente de su construcción en tanto que artefacto de sentido. El autor ha argumentado en varias ocasiones que a él las formas le "informan" más que las ideas, pero también muchos de sus versos están planteados como una reflexión sobre el arte de escribir, que acaba siendo el de ver y el de vivir.
Research Interests:
Research Interests:
> The literary and cultural histories of many European countries highlight certain writers who especially represent the country and its identity. These writers (many of them poets) are often called “national”. For some years a European... more
> The literary and cultural histories of many European countries highlight certain writers who especially represent the country and its identity. These writers (many of them poets) are often called “national”. For some years a European research project has studied the parallelism between these national poets and a possible status of “cultural sainthood” in their countries, taking into account the infuence on cultural nationalisms of civil religion, and from a comparison of the common patrons with which the Catholic church and the cultural and literary institutions of diferent nations have “canonised” their leading figures. This article looks at the point to which Espriu, the “Catalan national poet” can also be seen or considered as one of the cultural saints of the country.
> En les històries literàries i culturals de força països europeus destaquen certs escriptors que representen de forma especial el país i la seva identitat. Aquests escriptors (molts, poetes) són sovint anomenats “nacionals”. D’uns anys ençà, un projecte de recerca europeu estudia el paral·lelisme entre aquests poetes nacionals i un possible estatus de “sants culturals” del seu país, tenint en compte allò que els nacionalismes culturals tenen de religió civil, i a partir de la comparació dels patrons comuns amb què l’església catòlica i les institucions culturals i literàries de les diverses nacions han “canonitzat” les seves fgures destacades. Aquest article planteja fns a quin punt l’Espriu “poeta nacional de Catalunya” pot ser vist o considerat, a més, un dels sants culturals del nostre país.
> En les històries literàries i culturals de força països europeus destaquen certs escriptors que representen de forma especial el país i la seva identitat. Aquests escriptors (molts, poetes) són sovint anomenats “nacionals”. D’uns anys ençà, un projecte de recerca europeu estudia el paral·lelisme entre aquests poetes nacionals i un possible estatus de “sants culturals” del seu país, tenint en compte allò que els nacionalismes culturals tenen de religió civil, i a partir de la comparació dels patrons comuns amb què l’església catòlica i les institucions culturals i literàries de les diverses nacions han “canonitzat” les seves fgures destacades. Aquest article planteja fns a quin punt l’Espriu “poeta nacional de Catalunya” pot ser vist o considerat, a més, un dels sants culturals del nostre país.
Research Interests:
Foreword to the brochure "Made in Catalunya. Laurie Anderson, Lou Reed, and Patti Smith reading Catalan poetry" (New York, March 23-24, 2007). Artistic Coordination: Xavier Albertí. Selection of poems: Jaume Subirana and Xavier Albertí.... more
Foreword to the brochure "Made in Catalunya. Laurie Anderson, Lou Reed, and Patti Smith reading Catalan poetry" (New York, March 23-24, 2007). Artistic Coordination: Xavier Albertí. Selection of poems: Jaume Subirana and Xavier Albertí. Institut Ramon Llull, 2007
Research Interests:
Primer (i fins ara únic) estudi quantitatiu sobre els premis literaris catalans, en aquest cas els convocats durant els anys 2000 i 2001 a Catalunya i en llengua catalana enllà de les quatre províncies catalanes. L'estudi va ser fruit... more
Primer (i fins ara únic) estudi quantitatiu sobre els premis literaris catalans, en aquest cas els convocats durant els anys 2000 i 2001 a Catalunya i en llengua catalana enllà de les quatre províncies catalanes. L'estudi va ser fruit d'un encàrrec del Gabinet tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i es va dur a terme des de Lletra (Universitat Oberta de Catalunya) sota la direcció del Dr. Jaume Subirana Ortín.
Research Interests:
Research Interests:
Joan Salvat-Papasseit (Barcellona, 1894-1924) disse un giorno a J.V. Foix, l'altro grande poeta catalano d'avantguarda: "La tradizione conta, ma contano di più la giustizia e la libertà di ricercare". La poesia e la prosa di... more
Joan Salvat-Papasseit (Barcellona, 1894-1924) disse un giorno a J.V. Foix, l'altro grande poeta catalano d'avantguarda: "La tradizione conta, ma contano di più la giustizia e la libertà di ricercare". La poesia e la prosa di Salvat-Papasseit nascono dalla fusione di questa doppia corrente, giustizia e libertà, intese come superamento della norma nel senso più tedioso o repressivo del termine.
La sua poesia è straordinaria per radicalità e senso della libertà. Non frequentò l'università e poco la scuola: scrive guidato da una sensibilità primigenia, cui aggiunge la fascinazione per l'arte "nuova", chiamata a rinnovare le forme obsolete della tradizione, come la rivoluzione aveva il compito di porre fine all'oppressione dell'uomo sull'uomo.
La sua poesia è straordinaria per radicalità e senso della libertà. Non frequentò l'università e poco la scuola: scrive guidato da una sensibilità primigenia, cui aggiunge la fascinazione per l'arte "nuova", chiamata a rinnovare le forme obsolete della tradizione, come la rivoluzione aveva il compito di porre fine all'oppressione dell'uomo sull'uomo.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Carner was a renowned writer when he started his diplomatic career in 1920. He was considered the most eminent living Catalan poet and had an important presence in the social and cultural scene in Barcelona. His joining the Spanish... more
Carner was a renowned writer when he started his diplomatic career in 1920. He was considered the most eminent living Catalan poet and had an important presence in the social and cultural scene in Barcelona. His joining the Spanish consular service came as a bombshell. From then on he never again lived permanently in Catalonia, although he kept in touch and came back frequently until the Civil War. This article pro- vides a detailed description of Carner’s diplomatic endeavours (and biography) based on his file at the Spanish Foreign Affairs Ministry’s archive, and it includes a final table that summarises all the jobs, postings and dates of his diplomatic career.
---
Carner era ja un escriptor consagrat quan va optar per la carrera diplomàtica, l’any 1920. Era considerat el poeta català viu de més estatura literària, escrivia als diaris, havia estat director literari de l’Editorial Catalana, feia conferències i tenia una considerable presència a la vida social i cultural de Barcelona. El seu ingrés al cos consular espanyol va provocar una veritable commoció. A partir de l’ingrés ja no va tornar a viure mai més de forma permanent a Catalunya, tot i que hi va mantenir un contacte estret i fins a la Guerra Civil hi retornava sovint: aquest article documenta amb detall la carrera diplomàtica (i la biografia) de Carner a partir de l’expedient de l’escriptor conservat a l’arxiu del Ministerio de Asuntos Exteriores, i inclou un quadre-resum final amb tots els càrrecs, destinacions i dates d’aquesta carrera.
---
Carner era ja un escriptor consagrat quan va optar per la carrera diplomàtica, l’any 1920. Era considerat el poeta català viu de més estatura literària, escrivia als diaris, havia estat director literari de l’Editorial Catalana, feia conferències i tenia una considerable presència a la vida social i cultural de Barcelona. El seu ingrés al cos consular espanyol va provocar una veritable commoció. A partir de l’ingrés ja no va tornar a viure mai més de forma permanent a Catalunya, tot i que hi va mantenir un contacte estret i fins a la Guerra Civil hi retornava sovint: aquest article documenta amb detall la carrera diplomàtica (i la biografia) de Carner a partir de l’expedient de l’escriptor conservat a l’arxiu del Ministerio de Asuntos Exteriores, i inclou un quadre-resum final amb tots els càrrecs, destinacions i dates d’aquesta carrera.
Research Interests:
Fa cinquanta anys de la mort, a l’exili, de Josep Carner, i val a dir que es manté un consens públic sobre el caràcter extraordinari de la seva figura i la seva obra. Tanmateix, hi ha un grapat de Carners —o de maneres de veure i... more
Fa cinquanta anys de la mort, a l’exili, de Josep Carner, i val a dir que es manté un consens públic sobre el caràcter extraordinari de la seva figura i la seva obra. Tanmateix, hi ha un grapat de Carners —o de maneres de veure i mirar-nos Carner— encara per descobrir.
Research Interests:
Entre los numerosos diplomáticos que han destacado en España como escritores se suele citar a Juan Valera, a Ángel Ganivet y a Agustín de Foxá, seguidos por otros nombres menos conocidos. Pero pocos se acuerdan de Josep Carner, el gran... more
Entre los numerosos diplomáticos que han destacado en España como escritores se suele citar a Juan Valera, a Ángel Ganivet y a Agustín de Foxá, seguidos por otros nombres menos conocidos. Pero pocos se acuerdan de Josep Carner, el gran poeta catalán, pese a que se trata sin duda de la máxima figura literaria de la carrera diplomática española del siglo XX. Esto puede deberse en parte al hecho de que Carner no escribía en castellano, pero probablemente obedece también a la relativa brevedad de su carrera diplomática. Carner ingresó en el cuerpo consular en 1921, a los treinta y seis años, una edad bastante más elevada que la media, y la derrota de la República, a la que Carner se mantuvo fiel, implicó su depuración por parte de los vencedores de la Guerra Civil. Su trayectoria como diplomático, que podemos reconstruir gracias a los documentos contenidos en el expediente personal del Ministerio de Asuntos Exteriores (MAE, hoy conservado en el Archivo General de la Administración en Alcalá de Henares)...
Research Interests:
La figura i l’obra literària de Josep Carner susciten un curiós fenomen reactiu de dues cares: per una banda, en general són vistos com a nuclears, com essencialment consolidats i canònics dins del “relat” de la literatura catalana... more
La figura i l’obra literària de Josep Carner susciten un curiós fenomen reactiu de dues cares: per una banda, en general són vistos com a nuclears, com essencialment consolidats i canònics dins del “relat” de la literatura catalana contemporània; d’altra banda, amb una certa periodicitat aquesta centralitat és qüestionada per alguns i –ara Carner, ara la seva obra, o tots dos alhora; ells mateixos o com a símbols d’alguna altra cosa– s’intenta desterrar-los a la perifèria del canon establert en la nostra prou fràgil tradició literària. [...]
Research Interests:
Pere Calders, que s'acostà inicialment al mite Carner, acabà posant al centre de la seva relació la persona coneguda i tractada a Mèxic a partir de 1939, sense oblidar mai (ans al contrari) la importància col·lectiva d'aquell home. Josep... more
Pere Calders, que s'acostà inicialment al mite Carner, acabà posant al centre de la seva relació la persona coneguda i tractada a Mèxic a partir de 1939, sense oblidar mai (ans al contrari) la importància col·lectiva d'aquell home. Josep Carner representa per a Calders la Catalunya d'abans de la Guerra, l'exili i un cert model per al país possible de després.
Research Interests:
Introduction to 'Barcelona Bestiary', poems by Josep Carner (Triangle Postals, 2013)
Research Interests:
Research Interests:
L´anomenat "Príncep dels poetes catalans" es va exiliar a Mèxic l´any 1939 i, a partir de 1945, es va instal·lar a viure a Brussel·les. Professor a la universitat, amic de Bobbio, Montale, Paz o Ungaretti, membre del govern de la... more
L´anomenat "Príncep dels poetes catalans" es va exiliar a Mèxic l´any 1939 i, a partir de 1945, es va instal·lar a viure a Brussel·les. Professor a la universitat, amic de Bobbio, Montale, Paz o Ungaretti, membre del govern de la Generalitat a l´exili, candidat al premi Nobel: Carner actuà fins a la seva mort com un veritable intel·lectual europeu de l´època i, alhora, no deixà de publicar llibres en català ni de representar sense defallença el paper d´escriptor-símbol d´una pàtria i una llengua desterrades. Això no obstant, la vida i l´obra de l´escriptor durant aquells anys han restat fins ara en una mena de clarobscur que aquest llibre vol il·luminar. Aquesta és la història de la vellesa d´un dels grans artistes catalans del segle XX, obsedit per combinar --en la seva vida com en la seva obra-- fidelitat, universalitat i exigència.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Joan Salvat-Papasseit disse un giorno a J.V. Foix, l’altro grande poeta catalano d’avanguardia: «La tradizione conta, ma contano di più la giustizia e la libertà di ricercare». La poesia e la prosa di Salvat-Papasseit nascono dalla... more
Joan Salvat-Papasseit disse un giorno a J.V. Foix, l’altro grande poeta catalano d’avanguardia: «La tradizione conta, ma contano di più la giustizia e la libertà di ricercare». La poesia e la prosa di Salvat-Papasseit nascono dalla fusione di questa doppia corrente, giustizia e libertà, intese come superamento della norma nel senso più tedioso o repres- sivo del termine.
La sua poesia è straordinaria per radicalità e senso della libertà. Non frequentò l’università e poco la scuola: scrive guidato da una sensibilità primigenia, cui aggiunge la fascinazione per l’arte “nuova”, chiamata a rinnovare le forme obsolete della tradizione, come la rivoluzione aveva il compito di porre fine all’oppressione dell’uomo sull’uomo. Salvat-Papasseit fu ribelle e autodidatta, voleva un mondo migliore. Le sue poesie sono piene della parola “domani”, i suoi articoli hanno come punto di partenza l’uguaglianza e la giustizia sociale; egli anela al giorno che verrà, non al giorno trascorso. Nei suoi versi d’amore, pur tanto innovativi, si leggono anche suggestioni della tradizione cortese, rove- sciati in chiave provocatoriamente sensuale.
Sì, morì giovane. Però la sua opera e la sua figura non hanno mai cessato di vivere, per i lettori dall’animo inquieto, come simbolo di vitalismo e di amore per la libertà.
Traduzione dal catalano e concezione di Marcello Belotti
Introduzione di Jaume Subirana
Editori Internazionali Riuniti
La sua poesia è straordinaria per radicalità e senso della libertà. Non frequentò l’università e poco la scuola: scrive guidato da una sensibilità primigenia, cui aggiunge la fascinazione per l’arte “nuova”, chiamata a rinnovare le forme obsolete della tradizione, come la rivoluzione aveva il compito di porre fine all’oppressione dell’uomo sull’uomo. Salvat-Papasseit fu ribelle e autodidatta, voleva un mondo migliore. Le sue poesie sono piene della parola “domani”, i suoi articoli hanno come punto di partenza l’uguaglianza e la giustizia sociale; egli anela al giorno che verrà, non al giorno trascorso. Nei suoi versi d’amore, pur tanto innovativi, si leggono anche suggestioni della tradizione cortese, rove- sciati in chiave provocatoriamente sensuale.
Sì, morì giovane. Però la sua opera e la sua figura non hanno mai cessato di vivere, per i lettori dall’animo inquieto, come simbolo di vitalismo e di amore per la libertà.
Traduzione dal catalano e concezione di Marcello Belotti
Introduzione di Jaume Subirana
Editori Internazionali Riuniti
Research Interests:
Research Interests:
"God, waiting and poetry": notes on R.S. Thomas' religious poetry, and a selection of poems translated into Catalan.
Research Interests:
Research Interests:
Aquest article, aplegat a Papers in Culture Research, reivindica una millor comprensió dels processos d’evolució i canvi que subjauen en les accions públiques i del paper que hi juguen els individus i el grau d’institucionalització de les... more
Aquest article, aplegat a Papers in Culture Research, reivindica una millor comprensió dels processos d’evolució i canvi que subjauen en les accions públiques i del paper que hi juguen els individus i el grau d’institucionalització de les societats, tenint en compte l’energia generada per l’anomenat “treball intel·lectual”. L’autor se serveix dels casos d’Islàndia i Terranova per relacionar aquest treball intel·lectual amb el grau d’“èxit” en cada societat. --- This article, previously included in Papers in Culture Research, argues for a better understanding both of the processes of evolution and change underlying formal public acts and of the role played there by individuals and by different degrees of social insitutionalisation, taking into account the energy generated by so-called “intellectual work”. The autor uses the cases of Iceland and Newfoundland to relate this intellectual in-put to the measure of “success” achieved in the respective case-studies.
Research Interests:
La principal contribució de Jakobson a I'anhlisi funcional de sistemes ha estat la seva insistencia que cada esdeveniment particular no és una simple relació entre un codi implícit i un missatge actualitzat, sinó que tots dos estan... more
La principal contribució de Jakobson a I'anhlisi funcional de sistemes ha estat la seva insistencia que cada esdeveniment particular no és una simple relació entre un codi implícit i un missatge actualitzat, sinó que tots dos estan condicionats per un conjunt complex de factors que es relacionen entre ells. En lloc d'una idealitzada relació unilateral codi-missatge, Jakobson proposa tot un seguit d'eixos combinatoris referits a tots els aspectes responsables en cada acte de comunicació. Per tant, el seu famós esquema dels factors per als actes de comunicació verbal pot ser adaptat --em sembla que molt
profitosament-- a l'analisi dels fets culturals en general.
profitosament-- a l'analisi dels fets culturals en general.
Research Interests:
'Una pàtria prestada' és el tercer llibre d’assaig que publica en català la filòloga i traductora Simona Škrabec (Ljubljana, 1968), doctora en Literatura Comparada, després de 'L’estirp de la solitud' (2002, guardonat amb el Premi Josep... more
'Una pàtria prestada' és el tercer llibre d’assaig que publica en català la filòloga i traductora Simona Škrabec (Ljubljana, 1968), doctora en Literatura Comparada, després de 'L’estirp de la solitud' (2002, guardonat amb el Premi Josep Carner de Teoria literària) i de 'L’atzar de la lluita. El concepte d’Europa central al segle XX' (2005). D’acord amb el subtítol del llibre que ara ressenyem, «Lectures de fragilitat en la literatura catalana», la matèria d’anàlisi del volum és una tria de literatura (contemporània) destacada en la nostra llengua, i el punt de vista escollit és el de la recerca de la força o l’absència de força, d’una suposada fragilitat, en aquest material (...)
Research Interests:
La literatura catalana com a aspecte o apartat significatiu dels Estudis Catalans s’integra cada vegada més (i més confortablement) en els discursos acadèmics internacionals sobre literatura i cultura, allò que en altres indrets... more
La literatura catalana com a aspecte o apartat significatiu dels Estudis Catalans s’integra cada vegada més (i més confortablement) en els discursos acadèmics internacionals sobre literatura i cultura, allò que en altres indrets anomenarien estudis de la cultura. De fa anys, el professor Joep Leerssen col·labora, per exemple, amb la Societat Verdaguer i amb estudiosos del segle XIX català i de la Renaixença, i Itamar Even-Zohar ha estat traduït (a ‘Els Marges’) i convidat a diversos seminaris a la UPF, a la URV i a la UOC (...)
Research Interests:
La redefinició de les funcions i la projecció social de l’escriptor català promoguda als anys trenta pels membres més destacats del Grup de Sabadell va tenir una prolongació peculiar en el seguit d’iniciatives culturals que Francesc... more
La redefinició de les funcions i la projecció social de l’escriptor català promoguda als anys trenta pels membres més destacats del Grup de Sabadell va tenir una prolongació peculiar en el seguit d’iniciatives culturals que Francesc Trabal liderà des de l’exili xilè. L’article aporta dades inèdites sobre les relacions que Trabal va establir amb el PEN Club de Xile i sobre l’editorial de literatura infantil Rapa Nui. Ambdós són projectes paradigmàtics dels esforços de l’escriptor sabadellenc per donar continuïtat a un cert model d’activisme cultural i literari malgrat la dispersió i la manca de poder polític a l’exili. -- The redefining of the Catalan writer's functionsand social projection which the foremost members of the so-called "grup de Sabadell" embarked upon in the 1930s had a special continuation in the series of cultural initiatives which Francesc Trabal lead from his Chilean exili. This article provides previously unpublished data on Trabal's relationship with the Chilean PEN Club and on the children's book publishers Rapa Nui. Both projects were paradigmatic of Trabal's efforts to carry on with a certain type of cultural and literary activism in spite of the dispersion and the lack of political power attendant on the exiles' predicament.