Barcelona, España
A Catalunya, el bienni 2017–2018, la interpretació de la presència de la llengua catalana en els espais de comunicació passa per un escenari diferent al de l’anterior. D’inici, continua essent vàlid el diagnòstic que presentàvem en aquell moment, que, ras i curt, plantejava que el consum cultural i mediàtic en català, llevat d’algunes emissores i programes, respon al de la ciutadania que té el català com a llengua preferent, i no a tots els possibles parlants. Però entre 2017 i 2018 s’ha produït un context polític que no ha estat aliè a la llengua. En un sentit, per la persecució del model d’immersió lingüística i normalitzador del català. En un altre, per un ascens dels grans mitjans en català, amb un pic de consum a l’octubre de 2017 (1-O). Mitjans de proximitat i ciutadans interessats, potser també militants, s’hi han trobat.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados