Les pertorbacions de la nupcialitat a Espanya durant la pandèmia de COVID-19

• Joaquín Recaño ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 70, Nº 3, 2024 (Ejemplar dedicado a: Població, territori i COVID-19), págs. 485-521
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Les répercussions du COVID-19 sur le mariage en Espagne
  • The repercussions of COVID-19 on marriage in Spain
  • Las perturbaciones de la nupcialidad durante la pandemia de COVID-19 en España
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    En este artículo se analizan los efectos de la pandemia de COVID-19 sobre la nupcialidad en España distinguiendo tres períodos: la «normalidad» prepandémica (2016-2019), la fase más intensa de la pandemia (2020-2021) y el año 2022, cuando la vacunación se había generalizado y las restricciones sociales habían desaparecido. El análisis se realiza con los microdatos de matrimonios de los años 2016-2022, los padrones de población, el censo de 2021 y el microcenso de 2023, con los que se han construido diferentes indicadores demográficos. El artículo aborda el efecto de la pandemia sobre diferentes dimensiones de la nupcialidad: la variación temporal y territorial, el perfil por edades y sexo de las tasas y la composición de los matrimonios por estado civil, sexo, nivel educativo y tipo de celebración. Los resultados muestran un impacto diferencial de la pandemia sobre la nupcialidad que afecta tanto a la composición por estado civil como al nivel de estudios y a la distribución geográfica.

  • català

    En aquest article s’hi analitzen els efectes de la pandèmia de COVID-19 sobre la nupcialitat a Espanya distingint-ne tres períodes: la «normalitat» prepandèmica (2016-2019), la fase més intensa de la pandèmia (2020-2021) i l’any 2022 , quan la vacunació s’havia generalitzat i les restriccions socials havien desaparegut. L’anàlisi es realitza amb les microdades de matrimonis dels anys 2016-2022, els padrons de població, el cens del 2021 i el microcens del 2023, amb els quals s’han construït diferents indicadors demogràfics. L’article aborda l’efecte de la pandèmia sobre diferents dimensions de la nupcialitat: variació temporal i territorial, perfil per edats i sexe de les taxes i composició dels matrimonis per estat civil, sexe, nivell educatiu i tipus de celebració. Els resultats mostren un impacte diferencial de la pandèmia sobre la nupcialitat que afecta tant la composició per estat civil com el nivell d’estudis i la distribució geogràfica.

  • English

    This article analyses the effects of the COVID-19 pandemic on marriage rates in Spain, defining three periods: the pre-pandemic “normality” (2016-2019), the most intense phase of the pandemic (2020-2021) and the year 2022, when vaccination was generalised, and social restrictions disappeared. The analysis was carried out using microdata on marriages for the years 2016-2022, the Population Register, the 2021 Census and the 2023 microcensus, with which different demographic indicators have been constructed. The article addresses the effect of the pandemic on different dimensions of nuptiality: temporal and regional variation, age and sex profile of marriage rates and the composition of marriages by marital status, sex, educational level and type of celebration. The results show a differential impact of the pandemic on nuptiality that affects both the composition by marital status, level of education and geographical distribution.

  • français

    Cet article analyse les effets de la pandémie de COVID-19 sur la nuptialité en Espagne, en distinguant trois périodes : la « normalité» prépandémique (2016-2019), la phase la plus intense de la pandémie (2020-2021) et l’année 2022, lorsque la vaccination est généralisée et que les restrictions sociales ont disparu. L’analyse est réalisée à l’aide de microdonnées sur les mariages pour les années 2016-2022, du registre de la population, du recensement de 2021 et du microrecensement de 2023, à partir desquels différents indicateurs démographiques ont été construits. L’article aborde l’effet de la pandémie sur différentes dimensions de la nuptialité: la variation temporelle et territoriale, le profil d’âge et de sexe des taux de mariage et la composition des mariages par état matrimonial, sexe, niveau d’éducation et type de célébration. Les résultats montrent un impact différentiel de la pandémie sur la nuptialité qui affecte à la fois la composition selon l’état matrimonial, le niveau d’éducation et distribution géographique.