Metodologías activas en el urbanismo: de las aulas universitarias a la intervención urbana
Visualitza/Obre
Cita com:
hdl:2117/375641
Tipus de documentText en actes de congrés
Data publicació2022-11-04
EditorGrup per a la Innovació i la Logística Docent en l'Arquitectura (GILDA)
Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica
Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Abstract
Coombs (1978) exposava una crisi mundial important de l'educació que, diverses dècades després, es manté. El seu autor ho definia en funció de tres qüestions: canvi, adaptació i disparitat. Pel que fa a l'última, esmentava l'existència d'una desproporció entre els sistemes educatius i el seu medi ambient, basant-se en quatre qüestions coincidents amb les assenyalades anys abans per Richmond (1971): fort increment de les aspiracions populars en matèria educativa, aguda escassetat de recursos, inèrcia inherent als sistemes d'educaci´o i inèrcia de la mateixa societat.
Actualment, també hi ha una important crisi climàtica a escala planetària que s'ha convertit en un dels reptes més grans per a la població mundial, cada vegada més urbana. Des dels pobles i ciutats, i per a l'adaptació als seus efectes, cal incorporar consideracions ambientals a les polítiques urbanes que es duguin a terme, per disminuir els futurs riscos i respondre als reptes plantejats. L'urbanisme, pel seu paper integrador des de diferents enfocaments –ambientals, socials i econòmics– sobre el territori i els seus habitants pot ser fonamental per assolir les metes fixades.
Des de l'àmbit docent és important visibilitzar aquests problemes amb l'alumnat i, en la mesura que sigui possible, apropar-los a la societat a través de solucions integrades.
Abans aquestes circumstàncies és important estrènyer vincles entre la societat i la Universitat, amb l'objectiu de fer front a aquesta crisi ambiental, explorant nous camins entre la docència, investigació i la participació de la ciutadania des de la caracterització dels problemes, anàlisi, fins a les posteriors propostes. Des d'aquests reptes l'assignatura té com a objectius plantejar projectes reals que puguin atenuar la crisi ambiental actual a través de la sostenibilitat i augmentar-ne la resiliència, millorant la qualitat de vida dels seus ciutadans, i dotant el municipi d'una nova visió, des de la participació ciutadana , de com pot ser el seu espai públic, posant en valor els aspectes relacionats amb el medi ambient, el canvi climàtic, el disseny bioclimàtic i la salut.
Aquesta sinergia es realitza a través de la metodologia d'aprenentatge-servei (ApS) ja que reuneix els processos aprenentatge i de servei a la comunitat en una única proposta metodològica, amb la intenció de realitzar un autèntic servei a la comunitat, que permeti aprendre i col·laborar en un marc de reciprocitat. En aquests anys, en altres propostes similars recopilades a L'Observatori Europeu d'Aprenentatge-Servei en Educació Superior (EOSLHE) es comprova com l'aplicació d'aquesta metodologia desencadena processos sistemàtics d'adquisició de coneixements i competències per a l'exercici de la professió i el desenvolupament personal en els alumnes, alhora que ha suposat un espai per a la reflexió sobre els projectes i les intervencions participat per estudiants, professors, veïns i corporacions.
L'establiment d'Acords de col·laboració entre Universitat i ajuntaments, estableix les bases de participació entre la institució educativa i la ciutadania, que facilita els serveis a la comunitat aportant els mitjans de difusió adequats per a la iniciativa.
Des de l'assignatura, i amb l'objectiu de la millora bioclimàtica dels espais públics i la qualitat de vida dels ciutadans, s'aposta per la incorporació dels objectius de desenvolupament sostenible com a base teòrica i projectual, principalment els vinculats a salut i benestar, Ciutats i comunitats sostenibles i Acció pel clima. A més, els estudiants incorporen, en la mesura que sigui possible, altres aspectes vinculats al Treball decent i creixement econòmic o Producció i consum responsables. Les propostes realitzades responen, a més, a les necessitats expressades per la ciutadania i/o el consistori.
Entre els objectius de la metodologia no simplement s'estableix un intercanvi d'informació o demandes entre universitat i ciutadania, sinó que els treballs realitzats a l'aula es constitueixin com una guia bàsica, amb una sèrie d'idees i línies estratègiques d'intervenció, que acabin formalitzant-se en major o menor grau als municipis on es treballa.
Els resultats són presentats pels estudiants en diferents actes públics locals, mitjançant publicacions específiques per a cada localitat i mitjançant breus vídeos inclosos a les webs municipals. Gràcies a això, els veïns han tingut l'oportunitat de visualitzar, analitzar i aprendre de les solucions proposades, traslladant-ne les inquietuds i les preocupacions, així com els alumnes d'explicar les seves propostes més enllà de les aules, en un gratificant intercanvi de visions.
Per acabar, cal destacar que en alguns casos s'han començat a formalitzar les idees o projectes realitzats a les aules gràcies a la participació dels Ajuntaments en convocatòries públiques de subvencions per a la millora de l'espai públic dels municipis. Society must provide a holistic approach to the problems of the planetary crisis, addressing them in a multiactor, multisectoral, multidimensional, multiscalar and multidisciplinary manner. Our subject promotes these issues through bioclimatic criteria through the critical analysis of social problems and needs in populations through direct contact with the physical environment and its neighbors. This aspect is key to carrying out the objectives of the Spanish Urban Agenda, evidencing the importance of these issues and the close relationships between the approaches carried out by our SL methodology and the reality of our municipalities. Thus, this new strategic framework becomes a fundamental tool so that many student proposals can be built. La sociedad debe dotar de un enfoque holístico los problemas de la crisis planetaria, abordándolos de forma multiactor, multisectorial, multidimensional, multiescalar y multidisciplinar. Nuestra asignatura promueve estas cuestiones a través de criterios bioclimáticos mediante el análisis crítico de problemas y necesidades sociales en las poblaciones a través del contacto directo con el medio físico y sus vecinos. Este aspecto resulta clave para llevar a cabo los objetivos de la Agenda Urbana Española evidenciando la importancia de estas cuestiones y las estrechas relaciones entre los planteamientos llevados a cabo por nuestra metodología ApS y la realidad de nuestros municipios. Así, este nuevo marco estratégico se convierte en herramienta fundamental para que muchas propuestas de los alumnos puedan construirse.
CitacióCórdoba Hernández, Rafael; Román López, Emilia. Metodologías activas en el urbanismo: de las aulas universitarias a la intervención urbana. A: Garcia Escudero, Daniel; Bardí Milà, Berta, eds. “X Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA'22), Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Reus, 17 y 18 de Noviembre de 2022: libro de actas”. Barcelona: UPC IDP; GILDA, 2022. ISBN: 978-84-9880-551-2, p. 365-377
ISBN978-84-9880-551-2
ISSN2462-571X
Referències
- ALBA-PÉREZ-RENDÓN, C., MORALES-SOLER, E., y MARTÍN-RUÍZ, I. (2020). Mis climas cotidianos: didácticas para una arquitectura que cuida el clima y a las personas. VIII Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA’20), Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Málaga, 12 y 13 de Noviembre de 2020: libro de actes, 470-481. <https://doi.org/10.5821/jida.2020.9379>
- CARVAJAL ESCOBAR, Y. (2010). Interdisciplinariedad: desafío para la educación superior y la investigación. Revista Luna Azul, 31, 156-169. <http://www.scielo.org.co/pdf/luaz/n31/n31a11.pdf>
- CHANDIA-JAURE, R., y GODOY-DONOSO, D. (2019). Agua y ciudadanía: Estrategia Didáctica para la formación en contextos de cambio climático. VII Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA’19), Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, 14 y 15 de Noviembre de 2019: libro de actas, 533-543. <https://doi.org/10.5821/jida.2019.8373>
- LATASA ZABALLOS, I., y GAINZA BARRENCUA, J. (2019). Arquitectura y paisaje: un entorno para el aprendizaje transversal, creativo y estratégico. VII Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA’19), Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, 14 y 15 de Noviembre de 2019: libro de actas, 413-430. <https://doi.org/10.5821/jida.2019.8352>
- Ministerio de Fomento. (2019). Agenda Urbana Española. Ministerio de Fomento. <https://apps.fomento.gob.es/CVP/handlers/pdfhandler.ashx?idpub=BAW061>
- NOVO VILAVERDE, M. (1998). La educación Ambiental: bases éticas, conceptuales y metodológicas. Unesco / Universitas, 290. <https://edusouned.wikispaces.com/file/view/educacion_ambiental_texto_resumen.pdf>
- PORTALÉS MAÑANÓS, A., SOSA ESPINOSA, A., y PALOMARES FIGUERES, M. (2019). Dinámicas participativas y multidisciplinariedad en proyectos docentes de regeneración urbana. VII Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA’19), Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, 14 y 15 de Noviembre de 2019: libro de actas, 583-596. <https://doi.org/10.5821/jida.2019.8378>
- POZO MENÉNDEZ, E., GALLEGO GAMAZO, C., ROMÁN LÓPEZ, E., y HIGUERAS GARCÍA, E. (2019). UNI-Health, Programa Europeo de Innovación Educativa para la Salud Urbana. VII Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA’19), Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, 14 y 15 de Noviembre de 2019: libro de actas, 740-753. <https://doi.org/10.5821/jida.2019.8406>
- PUIG, J.M., BATLLE, R., BOSCH, C., y PALOS, J. (2007). Aprendizaje servicio. Educar para la ciudadanía. Octaedro ed.
- RICHMOND, W.K. (1971). La revolución de la enseñanza. Hender.
- ROMÁN LÓPEZ, E., y CÓRDOBA HERNÁNDEZ, R. (2018). La experiencia del Aprendizaje-Servicio en el diseño de espacios públicos bioclimáticos. JIDA, 448-460. <https://doi.org/10.5821/jida.2018.5504>
- United Nations. (2019). World Urbanization Prospects: The 2018 Revision. En World Urbanization Prospects: The 2018 Revision. <https://doi.org/10.18356/b9e995fe-en>
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
11575.pdf | 4,372Mb | Visualitza/Obre |