Mètode multinivell per promoure la prosocialitat a l’escola: contribució a la formació en RSU
Loading...
Files
Identifiers
Publication date
2018
Reading date
Authors
Advisors
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Publisher
Metrics
Export
Abstract
La prosocialitat es refereix a les accions socialment beneficioses, que
impliquen conducta, emocions i raonament.Ací es proposa un mètode per
a dur a terme una intervenció a centres educatius per a la seua promoció
mitjançant una estratègia multinivell o cadena de favors. Antecedents: encara
que no hi ha un antecedent específic del mètode proposat, hi ha estudis sobre
la promoció de la prosocialitat a l’escola, centrats en la conducta, les emocions
o els raonaments, i el principal antecedent és el mètode d’intervenció
prosocial de Robert Roche (Escotorin i Roche, 2011; Roche, 1999, 1997;
Romersi, Martínez-Fernández i Roche, 2011), de la Universitat Autònoma
de Barcelona, Espanya. Mètode: hi integra el següent: propòsit, objectius,
aplicabilitat, població i mostra, disseny d’investigació, inclosos exemplars
dels instruments; la investigació que això implica és d’enfocament mixt, amb
disseny quasiexperimental, amb almenys dos grups d’estudiants. Resultats
esperables: 1. Coneixement dels tipus de conducta, raonament i emocions
prosocials dels estudiants, abans, durant i després de la intervenció. 2. Comparació
de la conducta, el raonament i les emocions prosocials per als grups
experimentals i de control. 3. Èxits que poden ser altament beneficiosos pel
que fa a cooperació, comprensió interpersonal, empatia i variables similars.
Conclusió: el mètode proposat permet monitorar de manera senzilla l’evolució
i els efectes de la prosocialitat en la institució escolar. S’espera que el
mètode sigaútil per a docents d’aula, supervisors i directors, així com per a
estudiants de pre i postgrau en ciències socials.
Description
Bibliographic reference
Velasco, A.. Mètode multinivell per promoure la prosocialitat a l’escola: contribució a la formació en RSU. En: Anuari de Psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia, 2018, Vol. 19, no. 2: 221-244