La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atès que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual consistent en productes, pràctiques o idees alienes a la racionalitat científica que, en un acte d’enriquiment retòric de les seues dubtoses bondats, s’imposten com a ciència davant la societat. Des de fa ja diverses dècades ha despertat gran interès, no solament a causa del caràcter estrany i a vegades extrem dels seus continguts, sinó també per causa de l’alarmant penetració que ha assolit en entorns altament sensibles, com el sistema educatiu o el sistema de salut. Aquesta situació ha generat moviments de resistència, com les diverses manifestacions en defensa de la pràctica professional basada en evidència o el moviment escèptic, aquest últim de caràcter més informal. No obstant això, malgrat estar en primera línia d’actualitat, la pseudociència és un fenomen que ha estat escassament estudiat des d’un punt de vista sistemàtic i profund.
Davant aquesta situació, aquest monogràfic té com a objectiu contribuir a estudiar la pseudociència com a fenomen complex i transversal. L’heterogeni origen intel·lectual dels autors que participen en aquesta col·lecció d’articles (filosofia, física, bioquímica, periodisme…) ha permès aplegar un conjunt d’escrits que, dialogant entre ells, analitzen el fenomen des de les seues bases conceptuals (Sven Ove Hansson) i els seus condicionants epidemiològics (Stefaan Blancke, Maarten Boudry i Johan Braeckman), passant pels casos límit (Taner Edis). També s’estudien detalladament casos de pseudociència en contextos específics, com en la medicina (Edzard Ernst i Angelo Fasce), els mitjans de comunicació (Gonzalo Casino), la psicologia clínica (Fasce) o les regulacions oficials entorn de l’alimentació (José Miguel Mulet). Hi ha espai també per a l’anàlisi detallada de l’argumentari d’un cas concret de pseudociència molt estès, amb tints conspiratius, com els chemtrails (Jordi Mazón, Marcel Costa i David Pino) i per a fer un repàs a les nostres opcions de resistència davant l’eloqüent oratòria dels pseudocientífics (Jesús Alcolea). No tinc cap dubte que el lector trobarà en aquestes pàgines una rica font d’informació sobre un fenomen que, sent apassionant des d’un punt de vista intel·lectual, té també gran presència en el seu dia a dia.
