Resumen de Innovar cap on? Definir un model didàctic als museus i centres de ciència

Josep Bonil Gargallo, Neus Sanmartí i Puig, Marta Soler Artiga

• Com sabem, els museus proporcionen un estimulant ambient i un canal d’informació excel·lent per a la comunicació que pot adaptar-se a les demandes de la societat, proporcionant un espai d’aprenentatge comunicatiu i proactiu per a individus i grups (Thinesse-Demel, 2005). De fet, el paper del museu en la formació ciutadana adquireix una rellevància pròpia, atès que articula, des de fora de l’entorn curricular, un veritable espai educatiu.

  Com fomenten les ciutats educadores (1990) en un món cada vegada més complex que l’educació tingui èxit no pot dependre només dels dos baluards tradicionals, l’escola i la família, sinó que ha de ser un projecte que impliqui el conjunt de la societat.

  Així, el museu és una entitat educativa que facilita l’oportunitat de discutir, qüestionar, observar, analitzar, discernir, etc., individualment i grupalment (Padró, 2000).

  Alhora, permet la creació d’ambients d’aprenentatge estimulants en què tota la població pot reconstruir la seva identitat vivint experiències d’aprenentatge. Per això, el museu, com a agent educatiu amb identitat pròpia, pot definir el seu propi model didàctic.