|
No hi ha dubte que les fotos dramàtiques dels desastres ambientals i de les agressions del litoral són necessàries pel seu valor colpidor en l’opinió pública, però sempre he pensat que les imatges del que encara ens queda són més encoratjadores perquè aporten un valor positiu: que val la pena lluitar per a conservar-ho. És la motivació optimista que ens mena a pensar que «no està tot perdut»; el dia que en desistim, ja podem plegar. Doncs bé, en veure aquest llibre vaig dir: perfecte, ha fet diana! Bàsicament ens trobem davant d’un llibre de fotos, però conté també denúncia ecològica? Sí, sense dubte. I és una eina documental? Per descomptat. I és una obra estètica? Home, vosaltres mateixos: mig miler de pàgines de gran format apaïsat (24 × 31 cm) plenes de fotos precioses, la majoria del mateix autor, el conegut fotògraf de natura José Benito Ruiz, que a més a més és un expert en composició (vegeu el número 74 de Mètode, pàg. 96). A les primeres pàgines es parla dels aspectes descriptius, de les possibilitats d’un creixement sostenible i dels perills que amenacen el litoral: els hotels, els ports esportius, les urbanitzacions, la pesca incontrolada… I la mateixa llei de costes, que precisament ara ha canviat a molt pitjor. L’anterior tenia aspectes positius, però el problema és que no s’aplicaven. Calia un govern que les apliqués, i l’actual el que ha fet és derogar la llei, promulgar-ne una sense aquests aspectes molestos i assumpte resolt. Després d’exposar els criteris d’avaluació estètica del paisatge costaner, el llibre entra en la tècnica fotogràfica, l’equipament necessari i fins i tot alguns trucs, com ara la manera d’aconseguir l’«efecte cotó fluix», que proporciona un encant especial. I ara ve el plat fort: la documentació fotogràfica de tot el litoral ibèric, balear i canari. Gaudireu dels accidents geogràfics: caps, cales, platges, penya-segats, dunes, etc. A part de les fotos, el lector trobarà informació molt útil de cada província i de cada illa: la localització, la longitud de la costa, la morfologia, l’estat general de conservació, els espais protegits… Finalment, fa unes recomanacions molt útils per als qui vulguin anar a fotografiar l’indret. El llibre s’integra en un projecte sense precedents que també està format per una gran exposició que ha viatjat per tot arreu. Hi han col·laborat científics, advocats, fotògrafs, dissenyadors, arqueòlegs, bloggers… O sigui, que ha estat un autèntic treball en equip. Al començament parlàvem de la importància de les fotos dels indrets que encara queden ben conservats. Doncs bé, en aquest llibre les trobareu amb el valor afegit que s’han seleccionat els llocs de més bellesa (el subtítol és bastant explícit) i s’han fotografiat amb la màxima qualitat tècnica i amb una escrupolosa cura de la composició, de manera que també són artísticament remarcables. Sentireu que els més pessimistes diuen que ja no queda res que valgui la pena conservar. Als qui pensin així només els dic que, sisplau, fullegin aquest llibre. Canviaran d’opinió sense necessitat de paraules. Albert Masó. Biòleg, professor i fotògraf de natura (Barcelona). |
Paisajes de mar. Fotografiar los lugares más bellos de nuestra costa, per José Benito Ruiz, publicat per Fine Art Editions (www.josebruiz.com, 2011, 503 pàgines). |
