Mallorca en la segunda mitad del siglo XV: panorama socioeconómico

• Josep Juan Vidal ^[1]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
• Localización: Medicina balear, ISSN-e 2255-0569, ISSN 1579-5853, Vol. 22, Nº. 1, 2007 (Ejemplar dedicado a: El origen de Colón. Aspectos históricos y genéticos), págs. 22-32
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    Mallorca a mediados del siglo XV acababa de salir de una guerra civil: el levantamiento foráneo de 1450. A partir de entonces se inició un proceso de recuperación demográfica y económica que con intermitencias llegó hasta comienzos del siglo XVI. Coadyuvó a la restauración de la población la recepción de inmigrantes de fuera, entre los que destacó, además de catalanes y valencianos, una importante colonia genovesa. Pero la producción de subsistencias presentó múltiples crisis que obligaron a tener que recurrir a importaciones masivas del exterior. Los problemas financieros que fueron uno de los móviles del levantamiento foráneo persistieron y fueron un factor de constante tensión social.

    Mallorca continuó ejerciendo el papel de encrucijada de rutas en el Mediterráneo occidental, entre Cataluña y Genova y el Norte de África por un lado y entre Italia y la península ibérica y la ruta que conducía a Flandes e Inglaterra por otro. Numerosos mercaderes no mallorquines estaban afincados en Mallorca, algunos de los cuales adquirieron carta de naturaleza. Destacaban los Bertran entre los catalanes, los Caballería entre los aragoneses, y los Bellviure, los Martí y sobre todo los Santángel entre los valencianos. Lluis de Santángel, miembro de esta familia, fue quien contribuyó a financiar el primer viaje colombino.

    Mallorca fue víctima y protagonista de actividades corsarias.

    El corso era una actividad importante y, en ocasiones, complementaria para los patrones mallorquines. Es destacable la actividad desplegada por los corsarios de Mallorca, contra los catalanes y los menorquines rebeldes contra Juan II, durante la guerra civil catalana de 1462 a 1472. En tres ocasiones, entre 1473 y 1478, aparece documentado, navegando cerca de las aguas de Baleares, un corsario apellidado Colom o Columbo, vasallo del rey de Francia, que en alguna ocasión capitaneó una flota compuesta de numerosas naves corsarias. Mallorca destacaba también por la cotización que se hacía de sus marinos y de sus cartógrafos.Por último sabemos que un mallorquín llamado Nicolau Esteve acompañó a Colón en su segundo viaje a América.

  • català

    A mitjan segle XV Mallorca acabava de sortir d'una guerra civil: l'aixecament forà de 1450.

    Llavors va començar un procés de recuperació demogràfica i econòmica que, amb intermitències, va prolongar-se fins a la primeria del segle XVI. Va coadjuvar a la recuperació de la població la recepció d'immigrants entre els quals, a més de catalans i valencians, hi figura una nombrosa colònia genovesa. La producció de queviures, però, va presentar crisis espesses que van obligar a recórrer a importacions ingents de l'exterior.

    Els problemes financers, un dels mòbils de l'aixecament forà, van persistir i constituïren de fet un factor de constant tensió social. Mallorca va continuar exercint el paper de cruïlla de camins en la mediterrània occidental, entre Catalunya i Gènova i el nord d'Àfrica, per una part, i entre Itàlia i la península ibèrica i la ruta que menava a Flandes i Anglaterra, per l'altra. Tenien el domicili a Mallorca nombrosos mercaders forasters, alguns dels quals adquiriren carta de naturalesa. Destacaven entre els catalans els Bertran, entre els aragonesos els Caballería i entre els valencians els Bellviure, els Martí i, per damunt de tots, els Santángel. Lluís de Santángel, membre d'aquest llinatge, va contribuir a finançar el primer viatge colombí.

    Mallorca va ésser en aquells anys víctima i protagonista de campanyes del cors. El cors era una activitat important i, de vegades, complementava els guanys dels patrons mallorquins: destaquen els atacs dels corsaris illencs a les naus de menorquins i catalans revoltats contra Joan II quan la guerra civil catalana (1462-72). Entre 1473 i 1478 consta documentalment tres vegades, navegant les aigües balears, un corsari de nom Colom o Columbo, vassall del rei francès, que va capitanejar una flota de nombroses naus armades en cors.

    Mallorca també excel·lia per la vàlua dels seus navegants i cartògrafs: sabem que un mallorquí, Nicolau Esteve, va acompanyar Colom en el seu segon viatge a Amèrica.

  • English

    During the mid XVth century Majorca has just endured a civil war: the "Foreign Uprising" of 1450(*) . From then on, the island experienced a period of demographic and economic recovery which lasted, with some interruptions, until the beginning of the XVI century.

    The demographic recovery was partly due to the inflow of immigrants, mainly from Catalonia and Valencia but also from Genoa. However, the production of food to sustain the population suffered various crisis which caused a need for massive imports from the outside. The financial problems, one of the factors that gave rise to the "Foreign Uprising", persisted and remained a constant source of civil unrest. Majorca continued to play its role as a crossroads between the trading routes in the west of the Mediterranean, between Catalonia, Genoa and North Àfrica on one side and between Italy, Spain and the maritíme route to Flanders and England on the other. Numerous non-Majorcan merchants had settled in Majorca, some of which obtained naturalisation papers.

    Of these the most outstanding families were, thc Bertran among the Catalans, the Caballería among the Aragonese, and the Bellviure, the Martí and above all the Santángel among the valencian. Lluis de Santángel, a member of this family, was one of the contributors to finance Columbus' first voyage.Majorca was victim to many corsair activity.

    Piracy was an important activity, sometimes a good complement to Majorcan patron's activities. It is worthy of mention the activity displayed by Majorca's corsairs against the Catalans and the Minorcans who rebelled against Juan II, during the Catalán civil war of 1462 - 1472.

    In three occasions between 1473 and 1478, a corsair named Colom or Columbo, vassal to the King of France, appears in the documents as having sailed near Balcaric waters. In some occasions he even sailed as Captain. leading a fleet of several corsair ships. Majorca was well known at the time for having excel·lent seamen and cartographers. To conclude, we know that a Majorcan callcd Nicolau Esteve aceompanied Columbus in his second journey to America.

    * -In Majorca, the territory is divided between "The city" referring to Palma (the Capital) and "The foreign side" referring to the rest of the island. The mame "foreign uprising" given to that civil war does not imply any foreign country's intervention in the uprising, it is rather a name based on local nomenclature.

  • français

    Au milieu du XVème siècle Majorque venait de sortir d'une guerre civile : le soulèvement forain de 1450. C'est alors que commença un processus de récupération démographique et économique qui se prolongea, de facón intermitiente, jusqu'au debut du XVIème siècle. La réception importante d'immigrants, des Catalans, des Valenciens et d'une considerable colonic génoise, contribua à cette croissance démographique.

    Mais la production de vivres connut de nombreuses crises qui conduisirent à 1'importation massive de produits étrangers. Les problemes financiers, un des principaux facteurs du soulèvement forain, persistaient et furent done un motif constant de tensión sociale. Majorque étant encoré au carrefour des routes commerciales en Méditerranée occidentale: entre la Catalogne, Genève et l'Afrique du Nord d'un còté; et entre l'Italie, la péninsule Ibérique et la route vers les Flandres et l'Angleterre de l'autre. De nombreux marchands non majorquins s'établírent sur l'ïle et certains obtinrent mème des lettres de naturalisation : les Bertran (Catalans), les Caballería (Aragonais), les Bellviure, Martí et Santángel (Valenciens). Ce ful un membre de cette famille valcncicnne de marchands, Luis de Santángel, qui contribua à financer le premier voyage de Colomb.

    Majorque était alors victime et protagoniste des activilés corsaires. La course était une activité importante, et parfois complémentaire, pour les capitaines de l'ïle. II suflit de penser à l'activité des corsaires de Majorque contre les Catalans et les Minorquins insurges contre Joan II au cours de la guerre civile catalane, entre 1462 et 1472. A trois reprises, entre 1473 et 1478, des documents témoignent de la navigations pies des Baleares d'un corsairc nominé Colom ou Columbo, vassal du roí de France, qui commanda une flotte composée de nombreux navires corsaires.

    Majorque était aussi connue par la qualité de ses marins et de ses cartographes. On sait qu'un Majorquin, Nicolau Esteve, accompagna Colomb lors de son second voyage en Amérique.